Resultats de la cerca
Es mostren 1307 resultats
Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona
Esport general
Centre d’investigació, documentació, formació i difusió del fenomen olímpic i esportiu de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Conegut també com CEO-UAB, fou creat el 1989 arran de la nominació de Barcelona com a seu del Jocs Olímpics de 1992 Promou estudis relacionats amb l’olimpisme i l’esport en el camp de les ciències socials i organitza conferències i congressos per a difondre’n els resultats La comunicació, la immigració o les qüestions de gènere en són temes destacats Ha estat dirigit per Miquel de Moragas 1989-2008 i Emilio Fernández, des del 2008 Des de l’any 1995 impulsa, juntament amb el Comitè Olímpic Internacional COI, la Càtedra Internacional d’Olimpisme Ha publicat, entre altres llibres, Jocs Olímpics…
Centre d’Esports Aire Lliure
Esport general
Entitat esportiva de Badalona.
Fundada el 1928, nasqué amb l’objectiu de difondre l’esport i el naturisme en el seu vessant més popular Centrat en l’atletisme i l’excursionisme, també tingué secció d’escacs Organitzà la Volta Atlètica Poble-sec, la Volta a Barcelona de Marxa i el Campionat de Catalunya de marató 1934 També fou membre del Comitè Català Pro Esports Populars l’any 1936 Participà en els Campionats de Catalunya de Cros Jean Bouin i en altres proves atlètiques dels anys trenta Antoni Pedra en fou un dels atletes més destacats Disposava d’una biblioteca i des del 1932 publicà bimestralment un butlletí amb el nom…
Centre Cultural L’Avenç
Esport general
Entitat cultural i esportiva d’Esplugues de Llobregat.
Fundada el 1906, als seus inicis fou un centre cultural de caràcter popular D’entre les seves seccions esportives, en destaca el Club de Tennis de Taula L’Avenç, el Club d’Escacs L’Avenç, el Grup Excursionista Gelade, el Club de Billar L’Avenç, l’Agrupació de Pescadors L’Avenç, la secció de columbicultura i la secció de futbol de veterans
Centre Catòlic de Sants
Esport general
Entitat cultural del barri de Sants de Barcelona.
Fundada el 1878, inicialment es dedicà al teatre L’any 1931 acollí un grup de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que s’ocupà de la Biblioteca Popular de Sants També acollí el grup "Avantguardistes", que a més de formar-se en l’àmbit religiós i cultural, practicaven bàsquet i gimnàstica Després de la Guerra Civil practicà tennis de taula, participà en curses ciclistes, organitzà excursions i reorganitzà el grup de teatre i la coral La secció de tennis de taula, que arribà a competir a segona divisió estatal, juga a la seu del centre, a la sala Joan Mañé i Castellà
Centre Catòlic de l’Hospitalet
Esport general
Entitat cultural de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundada el 1904 per Santiago Oliveras, fou un dels referents de la vida associativa, cultural i esportiva de l’Hospitalet de Llobregat Destacà per la seva tradició teatral, però també per la pràctica del basquetbol El 1928 Josep Maria Feliu creà la secció de bàsquet, que fou una de les pioneres d’aquest esport a Catalunya Jugà preferentment en categories territorials i el 1980 guanyà el Campionat de primera catalana Disposa d’escola de bàsquet i equips en categories inferiors Juga al Nou Pavelló del Centre
Centre Català de Tecnificació Esportiva Terres de l’Ebre-Amposta
Esport general
Centre de tecnificació esportiva d’Amposta.
Fou creat el 2004 com una de les estructures de suport als esportistes i entrenadors d’alt nivell catalans dins el marc del programa d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya Utilitza les installacions esportives municipals d’Amposta, que consten d’un pavelló poliesportiu, un centre de rem, una piscina coberta, una pista d’atletisme, un pavelló de patinatge sobre rodes, un camp de futbol, una sala de musculació i diverses pistes poliesportives Des del 2008 disposa d’una moderna sala d’esgrima amb capacitat per a 11 pistes de competició i 6 d’entrenament També disposa d’una zona navegable de l’…
Catalunya Sportiva
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Barcelona entre el 1916 i el 1922.
Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips infantils dels…
Catalunya Atlètic Club

Boxejadors al gimnàs del Catalunya Atlètic Club
Federac ió Catalana de Boxa
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1917 gràcies a l’impuls del periodista Josep Antoni Trabal, que en fou el primer president, i Josep Trueta Tenia seccions de boxa, futbol, rugbi, atletisme i muntanyisme Promogué l’esport entre la joventut, així com l’activitat física a les escoles, i organitzà diverses competicions Disposà de local propi amb una sala condicionada per a l’entrenament de la boxa i la pràctica gimnàstica, on impartí classes Joan Cervera i Buró, vicepresident de la Federació Catalana de Boxa Ramon Larruy, pioner de la boxa a Catalunya, formà part de la junta directiva 1926-31
Casino d’Argentona
Esport general
Entitat recreativa d’Argentona.
Fundada el 1902, l’any 1931 s’hi construïren les pistes de tennis que el 1943 començaren a acollir el ja desaparegut Trofeu Casino d’Argentona, d’àmbit estatal inicialment, i que a partir del 1952 acollí també jugadors internacionals i competició femenina
Casal Reusenc dels Esports
Esport general
Moviment associatiu sorgit a Reus a l’agost del 1936 per seguir fomentant la pràctica esportiva un cop esclatà la Guerra Civil Espanyola.
Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina