Resultats de la cerca

Començà a treballar a Ràdio Sabadell i Ràdio Terrassa Del 1984 al 1991 treballà a Catalunya Ràdio El 1991 s’incorporà al diari Avui , del qual fou cap de política internacional, cap d’esports i subdirector Fou guionista del programa sobre el centenari del Futbol Club Barcelona Aquest any cent  1999 Exercí de director de comunicació del Futbol Club Barcelona del 2003 al 2008 Ha publicat els llibres Crònica del Nuñisme  2003 i El Barça al descobert  2009 Collabora en diversos mitjans de comunicació

Collaborà amb diversos mitjans, com Diluvio , L’Instant i la revista Catalunya Ràdio , en camps diversos, però especialment en l’esportiu El 1940 entrà a formar part de la redacció del Diari de Barcelona , on va desenvolupar tota la seva carrera professional El seu germà Xavier 1918-86 desenvolupà una activitat anàloga a El Noticiero Universal El seu pare Joaquim Brangulí Soler 1879-1945 fou un dels primers fotoperiodistes de Catalunya i les seves fotografies mostren les grans transformacions que es produïren entre els anys 1900-45 L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva el fons fotogràfic…

Fou el primer president de la Unió Ciclista Sabadell creada el 1922 Sota la seva gestió s’inicià la Copa Cervantes 1923 i el Campionat de Sabadell 1924

Fou president de la Federació Catalana de Rugbi, que, sota el seu mandat, el 1934 decidí integrar-se a la Federació Internacional Amateur de Rugbi Durant el franquisme continuà lligat a l’esport com a dirigent regional de diferents federacions, com la de lluita i la de columbofília També fou directiu de la Federació Catalana de Futbol i del Futbol Club Barcelona

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

Conegut com a Juanito , era fill de Joan Bert i Vila, també fotògraf esportiu Fou redactor gràfic en cap al Mundo Deportivo 1944-74 i redactor gràfic dels serveis informatius de Televisió Espanyola a Barcelona 1968-76 Treballà també com a periodista gràfic a la Volta Ciclista a Catalunya 1945-60 i collaborà com a fotògraf en les publicacions Triunfo , Destino, España de Tánger, España Gráfica de Buenos Aires , Vida Deportiva, Tele-exprés i Tele-estel , entre d’altres

Membre del Club de Vol a Vela Igualada-Òdena, que presidí, guanyà el Campionat d’Espanya en categoria open l’any 2003 i fou el segon classificat l’any 1996 Fou vicepresident de la Federació Aèria Catalana i rebé el diploma Paul Tissander de la Federació Aèria Internacional

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo

Fou l’arquitecte de l’estadi de la Nova Creu Alta a Sabadell 1967, ampliat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992