Resultats de la cerca

S’inicià com a redactor a Dicen durant els anys seixanta, diari que dirigí en l’última etapa Collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 També fou director del diari Sport 1980

El 1934 accedí a la presidència de la Federació Catalana de Lluita, càrrec que ocupà fins que fou assassinat dos anys després per pistolers de la FAI juntament amb el seu germà Miquel

Membre durant trenta-tres anys de la junta directiva del Club Natació Sallent, del qual fou president 1958-75 La Federació Catalana de Natació li concedí la medalla al mèrit esportiu el 1981

El 1946 fou el primer president de la Penya Ciclista Nicky’s de Terrassa, amb la qual formà un equip capitanejat per Francesc Casasanyas El 1950 renovà la presidència, que mantingué tres anys més

L’any 1974 filmà el documental Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona , un ambiciós projecte de quatre anys i 106 minuts de durada que tingué algun problema amb la censura franquista

Fundat el 1996, té com a objectiu fomentar l’activitat física a través de l’esport entre les dones de 40 a 65 anys Entre altres activitats, proposa programes de gimnàstica, natació, taitxí i excursions

Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980,…

Fou el fundador del Club Gimnàstic de Tarragona l’1 de març de 1886 Durant dotze anys formà part de la junta directiva del club i de la secció de gimnàstica, una de les seves passions

Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…

En la seva fundació hi tingueren un gran protagonisme els germans Joan i Carles Padrós nascuts, respectivament, el 1869 i el 1870 a Sarrià, Barcelona, fills d’una família de comerciants catalans del tèxtil que s’installà a Madrid el 1876 Ambdós impulsaren el club juntament amb un tercer soci, Julián Palacios, li donaren suport econòmic i obtingueren el favor del nou rei Alfons XIII, en honor del qual crearen el Concurso Madrid, antecedent de l’actual Copa del Rey, el mateix any de la coronació del monarca i de la fundació del club Joan Padrós en fou el primer president 1902-04 i el succeí en…