Resultats de la cerca

Soci del Club Tennis Barcino des de l’any de la seva fundació 1928, n’assumí la presidència el 1939, després d’haver-ne estat tresorer i vicepresident Durant el seu mandat s’impulsà la creació de tres pistes de tennis i una de frontó, així com la millora general de les installacions del club

Catedràtic d’anatomia humana de la Universitat de Barcelona 1966-2003, fundà i dirigí l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona 1987-2003 Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1978

Fou vicepresident i responsable de l’àrea econòmica de la Federació Catalana de Futbol durant el mandat d’Antoni Puyol, a qui substituí en el càrrec 2001-05 Durant la seva presidència, la selecció catalana absoluta s’enfrontà al Brasil i l’Argentina

Formà part de la junta directiva del Centre d’Esports Sabadell 1949-52 i presidí el club en dues etapes 1955-58 i 1965-73 Visqué una època brillant, ja que la formació ascendí a la màxima categoria i disputà la Copa de la UEFA 1970 Fou un dels impulsors de l’ampliació del nombre d’equips a primera divisió en la temporada 1971-72

Presidí la Federació Catalana de Futbol en dues etapes 1919-20 i 1926-29 i fou el seu representant a la federació espanyola els anys trenta Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1923-24 La dècada de 1920 també fou tresorer de la federació espanyola i, com a membre del seu comitè nacional, exercí provisionalment de seleccionador estatal en un partit contra Àustria celebrat al camp de les Corts 1924 Era germà del dirigent esportiu en l’àmbit de la natació Joaquim Rosich Rubiera

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

El 1951 entrà a l’Obra Atlètica Recreativa, que dirigí tres anys més tard Facilità l’organització de la Setmana Catalana de Ciclisme, que en la 29a edició instaurà un trofeu amb el seu nom per al primer classificat català A partir del 1984 treballà per a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat en múltiples activitats de promoció, com el voluntariat del COOB’92, el Circuit de Catalunya o la creació del guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya, que rebé el 1991

És autor d’escultures de temàtica esportiva com Esportistes de la mar 1969 i Al patí a vela 1972, al port de Barcelona, o Clavileño 1970, a l’aeroport del Prat També són seus els monuments en honor als pilots Juan Manuel Fangio 1996 i Paco Bultó 2000, que realitzà per al Circuit de Catalunya de Montmeló

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…