Resultats de la cerca

Tractava preferentment de futbol, atletisme, ciclisme i boxa, que eren els esports més practicats a Catalunya En el seu idea-ri s’incloïa la divulgació de la cultura física, seguint la tendència de les revistes europees esportives de l’època De publicitat setmanal, a la segona època se’n publicaren, com a mínim, 27 números

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

La seva obra, eminentment modernista, plasmà les activitats recreatives de moda en l’època, entre les quals destaca l’esport El 1891 realitzà Club de Regates al Port de Barcelona

La secció de basquetbol es creà l’any 1941, sota la presidència de Marcellí Jordà L’any 1944 aconseguí l’ascens a la primera categoria catalana, en la qual jugà fins la temporada 1958-59 Durant aquests anys destacaren jugadors com Rojas, Camps i Cortés, que acabarien jugant en equips de primera línia com el Joventut de Badalona o el Real Madrid El club visqué la seva època daurada entre el 1973 i el 1978, quan competí en la màxima categoria del basquetbol estatal sota la direcció tècnica d’Aíto García Reneses i la presència de jugadors com Oleart o Mendiburu El 1979 debutà en competició…

Tractava a bastament del futbol de la comarca, des de la tercera divisió fins als diferents grups de tercera regional, i també publicava notícies d’handbol i bàsquet Modesto Bonet en fou l’editor i Miguel Ángel Bastenier, el director A l’octubre del 1984 inicià una segona època, que no prosperà

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Formà part de la junta directiva del Centre d’Esports Sabadell 1949-52 i presidí el club en dues etapes 1955-58 i 1965-73 Visqué una època brillant, ja que la formació ascendí a la màxima categoria i disputà la Copa de la UEFA 1970 Fou un dels impulsors de l’ampliació del nombre d’equips a primera divisió en la temporada 1971-72

Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez

Fundada el 1925, dinamitzà la vida social de la ciutat amb vetllades teatrals i culturals, tingué equips de futbol i basquetbol amateurs i una secció excursionista que, entre d’altres activitats, organitzà curses atlètiques A partir del 1929, època de més activitat, fou presidida per Eduard Padrós El 1931 es fusionà amb quatre entitats més per a crear la Unió Excursionista de Barcelona, que el 1933 passà a denominar-se Unió Excursionista de Catalunya

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números