Resultats de la cerca

El 1950 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, de la qual també formava part el seu pare, Francesc Perelló Miñana Ocupà el càrrec de tresorer, dirigí la comissió econòmica i tingué un paper important en la compra del camp de Sarrià Fou vicepresident primer 1952-56 i, posteriorment, dirigí l’entitat després de convertir-se en societat anònima esportiva 1993-97 En la nova junta d’accionistes, també hi entrà el seu fill, Josep Lluís Perelló Molné Durant el seu mandat s’iniciaren les obres de construcció de la ciutat esportiva, a Sant Adrià de Besòs, i començaren les…

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

El 1971 fundà l’Esport Ciclista Veterans de Catalunya, des d’on organitzà la Cursa Ciclista de les Corts, que cada any homenatja un protagonista del ciclisme català Parallelament fou vocal a les federacions catalana 1982-86 i espanyola 1984-88 de ciclisme Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la medalla…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i del Club Excursionista de Gràcia CEG Inicià la seva activitat excursionista a la dècada de 1960 amb sortides i escalades per les muntanyes properes a Barcelona i el Pirineu Oriental Durant els anys setanta consolidà la seva activitat i amb els anys ascendí els principals cims dels Pirineus i dels Alps Participà en expedicions a Grenlàndia Esquimo, 1985 i Alaska McKinley, 1995 El 1990 formà part del comitè organitzador de la final del Campionat del Món d’escalada esportiva a Barcelona Fou president de la Federació d’Entitats Excursionistes de…

Conegut popularment com a Paco Alguersuari , treballà com a independent des del 1942 per a diversos mitjans, com Mundo Deportivo des del 1946, l’Agència Efe des del 1955, El Noticiero Universal 1951-85, Dicen 1952-83, L’Équipe 1958-62, Vida Deportiva des del 1960, La Vanguardia des del 1969, El Periódico des del 1979, Solo Moto 1975 o Solo Auto S’especialitzà en el seguiment de les diferents edicions dels Jocs Olímpics des dels de Roma del 1960 fins als de Barcelona del 1992, en la Volta Ciclista a Catalunya, la Vuelta Ciclista a Espanya, el Tour de França, el Giro d’Itàlia i el Ralli de…

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de Catalunya És autor…

Membre de la Penya Ciclista Bonavista 1964, fou vocal de la seva junta directiva Fou representant de l’Audax Club per Espanya, Marroc i Portugal El 2011 creà l’entitat Randonneurs de Catalunya, que també presidí, amb l’objectiu de fomentar la pràctica del cicloturisme de gran distància També creà la Volta Ciclorandonneur de Catalunya

S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un partit de futbol…

El 1951 entrà a l’Agrupació Amics del Pedal de Barcelona, que presidí a partir del 1965, i organitzà diverses competicions ciclistes També presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1981-86 Sota el seu mandat Barcelona fou seu del Campionat del Món de ciclisme, s’inaugurà el velòdrom d’Horta i s’incrementà el nombre de federats