Resultats de la cerca

Catedràtic a l’INEFC de Lleida, és autor de la tesi doctoral Una interpretación de la cultura deportiva en torno a los orígenes del deporte contemporáneo en Cataluña 1991 Entre les seves publicacions destaquen Diccionario Paidotribo de la actividad fisica y el deporte 1999, La ciencia de la acción motriz 2004, Introducción a la praxilogía motriz 2003 i Sociología del deporte 2009, en collaboració amb altres autors

Format a la Institución Libre de Enseñanza, fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Conegut com Paco Seirullo, guanyà un Campionat d’Espanya júnior de 200 m llisos i una medalla de bronze de 400 m tanques en el Campionat d’Espanya universitari Llicenciat en Educació Física a l’INEF de Madrid 1972 i entrenador d’atletisme d’àmbit estatal 1975, fou professor a l’INEFC de Barcelona 1976-2010 i director acadèmic 1979-81 i 1988-89 i cap d’estudis en dues ocasions Dins l’àmbit de l’INEFC, fundà i dirigí la Revista de Educación Física 1985 i la Revista de Entrenamiento Deportivo 1987 També impartí cursos de postgrau i fou professor del màster d’Alt Rendiment Esportiu del COE i de l…

Fou un dels socis fundadors i primer president de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme 1962 El 1967 assumí el càrrec de vicepresident de la federació espanyola Impulsà el salvament i el socorrisme en l’àmbit estatal i el 1971 creà el primer campionat escolar d’Espanya El 1974 presidí el comitè organitzador del Campionat del Món de salvament aquàtic a Barcelona El mateix any rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola També promogué els encontres internacionals de la selecció catalana amb l’equip de Castres Igualment, formà part de la directiva del RCD Espanyol…

Començà a treballar a Mundo Deportivo l’any 1973 i amb el temps acabà essent responsable de les cròniques del Futbol Club Barcelona El 1991 assumí el càrrec de redactor en cap i des del 1996 n’és subdirector Ha collaborat puntualment amb altres mitjans esportius Realitzà la transcripció del llibre Mi Barça 1995, de Ronald Koeman

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

De caràcter multiesportiu, informava de les activitats del moment i tingué com a redactors Francisco Canto, especialista en ciclisme, i René Lehman i José Massó, corresponsals a París i Londres, respectivament De periodicitat setmanal i illustrada, constava de divuit pàgines Se’n publicaren com a mínim 92 números

Era el suplement setmanal d’esports del diari Solidaridad Nacional , òrgan del Movimiento Nacional Tingué Alfredo Rueda, Francisco Yagüe, Pedro Flores i José Durany com a redactors Els reportatges gràfics eren de Pérez de Rozas Sortia els dimarts Tenia 16 pàgines, majoritàriament dedicades a la informació de futbol del cap de setmana

Recollia la informació facilitada per les entitats esportives de la ciutat Francisco H Hernández Villora en fou l’editor i José Luis Jiménez el redactor en cap Dedicà especial atenció al bàsquet d’elit, quan el Licor 43 fou l’equip de la ciutat Se’n publicaren com a mínim 300 números

Fou creada per llicenciats de l’INEFC de Barcelona a mitjan dècada de 1980 L’any 1985 començà a editar la Revista de Educación Física REF i el 1987, la Revista de Entrenamiento Deportivo RED En ambdues collaborà Francisco Seirullo L’edició de les revistes es traslladà a la Corunya, la RED el 1992 i la REF el 1995