Resultats de la cerca

S’inicià en publicacions com Olimpia i Club 1952-53 Fou redactor 1954-66 i cap de secció 1966-76 de Mundo Deportivo Treballà en els diaris Lean i Dicen 1962-78, en el darrer dels quals també fou cap de secció 1980, i exercí de corresponsal a Barcelona 1956-71 del Diario Montañés , entre d’altres Cobrí totes les Copes del Món de futbol entre el 1962 i el 1982 Collaborà en publicacions com Marca i El Español , i fou subdirector de Marathon 1973

Practicà diversos esports fou porter de futbol a l’Universitari es proclamà campió d’Espanya de rugbi i de Catalunya de salts de trampolí amb el Club Natació Barcelona, i en rem disputà la prova de vuit amb timoner als Jocs Olímpics de París 1924 amb el Reial Club Marítim de Barcelona Començà la trajectòria professional com a redactor de la Gaceta Sportiva 1922, Sports 1923, Aire Libre 1923, Diari de Barcelona i Mundo Deportivo 1924-36 Després de la Guerra Civil Espanyola continuà collaborant en els dos darrers diaris fins a la mort, el segon dels quals arribà a dirigir 1940-67 Fou locutor i…

El 1991 entrà a la comissió de salts de la federació catalana, on romangué fins el 2005 Com a àrbitre quedà adscrit als comitès català 1998 i estatal 2001 i intervingué, entre d’altres, en la Copa del Món de Sevilla 2002, el Campionat del Món de Barcelona 2003, el Campionat d’Europa de Madrid 2006 i en diverses edicions del Torneig Internacional Ciutat de Barcelona Fou el vocal de la junta directiva del Comitè Català d’Àrbitres encarregat de la formació dels àrbitres de salts 2000-06 El 2007 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio i…

Fou president del Gimnàstic de Tarragona entre el 1966 i el 1974 Durant el seu mandat el Nàstic inaugurà el Nou Estadi el 2 de febrer de 1972 La temporada 1971-72, el Nàstic ascendí a segona divisió Aquest fet coincidí amb la inauguració de les installacions de la Budellera L’equip es mantingué quatre temporades a la divisió d’argent El club augmentà el nombre de socis Dimití el 1974

Reservava bona part del seu espai al futbol, especialment al Futbol Club Barcelona Escrit en castellà i de periodicitat bisetmanal En fou director Luis Araquistain i hi collaboraren professionals com Eduardo Arechavaleta, P López Gambin, Handicap, Josep Gaspar i Opisso, entre d’altres

Sota el subtítol Medicina y deporte , contenia treballs originals de tècnica i entrenament esportius i medicina de l’esport, i reproduïa articles d’altres publicacions Javier Fozen en fou director, Luis Lainz, redactor en cap i Jesús Galilea director mèdic De periodicitat mensual, se’n publicaren dinou números

Recollia la informació facilitada per les entitats esportives de la ciutat Francisco H Hernández Villora en fou l’editor i José Luis Jiménez el redactor en cap Dedicà especial atenció al bàsquet d’elit, quan el Licor 43 fou l’equip de la ciutat Se’n publicaren com a mínim 300 números

Pionera a l’Estat espanyol, fou fundada per Carlos i Manuel García Pardo, José Luis Peña i José Ramon Guimaraens Dedicada en un principi al futbol i al bàsquet, el 1981 comprà els drets del Campionat del Món de motociclisme i des del 1992 organitza el Mundial de motociclisme i el Campionat d’Espanya de velocitat CEV

Durant la dècada de 1940 creà els fulls amb els resultats dels equips de futbol, per la qual cosa tingué l’exclusiva del Marcador Simultáneo Dardo a Catalunya, que informava del resultat dels partits Amb Paco Albiach, José Luis Caro, Joaquim Muntañola i d’altres fundà Ediciones Rápidas SA, que publicà primer el setmanari 1952 i després diari Dicen 1965