Resultats de la cerca

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68

Formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1958-68 Uns quants anys més tard, fou directiu del Real Club de Golf el Prat, i de la Federació Catalana de Golf Finalment, presidí el Club de Golf Platja de Pals 1977-87

Vinculada al gimnàs Garcia Alsina, practicà la gimnàstica, la natació, el rem, l’excursionisme i l’esquí, aquest darrer esport com a sòcia del Centre Excursionista de Catalunya Impartí classes de gimnàstica al Garcia Alsina i en diverses escoles de Barcelona fins que es jubilà a la dècada de 1970 Rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador 2007

S'inicià en l'atletisme als 8 anys i als 13 anys anà becada a la residència Blume i després al Centre d’Alt Rendiment CAR Competí en heptatló i en salt de llargada, i guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la categoria promeses Es retirà de la competició als 23 anys per una lesió Com a periodista, treballa a Catalunya Ràdio des del 2008, on fa el seguiment de l'atletisme i, sobretot, dels esports d'aigua, especialment de la natació sincronitzada i del waterpolo català, en les seccions radiofòniques "Territori Guixà" i "Tots xops", i en el programa "Tot gira migdia"

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Fou impulsada per Piera Edicions i dirigida per Oriol Piera Tenia un caràcter multiesportiu, tot i que feia especial atenció al basquetbol També tractava l’handbol, l’hoquei i el motociclisme Tingué una periodicitat mensual Se’n publicaren pocs números

En una primera etapa es dedicà especialment al futbol de la comarca del Vallès Oriental Tractava de les categories territorials i de formació i pretenia donar suport a les iniciatives dels clubs i fer-ne de portaveu Incloïa els resultats de la jornada futbolística i feia la crònica d’alguns partits També tractava del futbol sala Ben aviat hi inclogueren altres esports, amb dedicació especial a l’handbol i al bàsquet També abastà la informació esportiva de la comarca del Maresme Oriol Piera en fou director El 1989 adoptà el títol de Gol Esports , però més endavant recuperà el…

Atorgat anualment, a l'inici premiava únicament la trajectòria d’una dona esportista Entre les guanyadores figuren Roser Ponsati, Adela Piera, Katy Mayr, Montserrat Vergé, Marta Vilajosana i Carmen Perea El 2012 s'establiren tres modalitats el de dona esportista, el de promoció de l’esport que manté el nom de Mireia Tapiador i el de mitjà de comunicació, destinats a guardonar la tasca personal o professional d’una dona esportista i la tasca de promoció i foment de l’esport femení L'any 2013 s'hi sumà una nova modalitat, la de club esportiu, amb la finalitat de reconèixer el club…

Gestionà esdeveniments ciclistes durant els anys cinquanta i seixanta dins de la Unió Ciclista Igualadina, club que presidí a partir del 1969 Alternà aquesta activitat amb la de delegat de la Federació Catalana de Futbol El 1964 endegà el Gran Premi Ciutat d’Igualada i treballà en la creació i continuïtat d’altres proves ciclistes com el Trofeu Baix Penedès i el Trofeu Ramon Riba 1973, el Trofeu Ricard Grau i Escoda 1980, el Gran Premi Generalitat i el Trofeu Vila de Piera 1981 i el Gran Premi Diputació de Barcelona 1983 Organitzà les arribades d’algunes etapes de la Vuelta a…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…