Resultats de la cerca

Fou dissenyat per l’equip d’arquitectes compost per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech Suposà la reconversió de la zona industrial coneguda com Icària i la recuperació d’una part de la façana litoral de Barcelona És una zona residencial amb espais de lleure, com el Port Olímpic i la platja de la Nova Icària Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica

Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’atletisme s’utilitzà com a pista…

Resident a Barcelona des del 1957, fou un dels principals promotors del criquet i del rugbi a la ciutat durant la dècada de 1990 Fou un dels fundadors del primer club de criquet de Catalunya, el Barcelona Cricket Club 1991 Un parell d’anys abans, el 1989, ja havia fundat el CNPN Rugby – Enginyers del Poblenou, del qual encara és directiu, i ha promogut la seva participació a la Lliga anglesa Fou membre del Comitè Olímpic Britànic a Barcelona Fou investit membre de l’Excellentíssim Orde de l’Imperi Britànic, per la reina Elisabet II 1998

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…