Resultats de la cerca

Integrada en l’Ateneu Obrer de la localitat, fou la primera entitat esportiva de Sant Andreu de Palomar on es practicà l’esport com a referent educador Dedicada a l’esport en general, però centrada en la pràctica de l’atletisme, es fusionà amb l’Avenç, el Futbol Club Andreuenc i l’Esport Ciclista de Sant Andreu per a formar la Unió Esportiva Sant Andreu, el 1925

Fou fundada el 1939, any que l’organització Joventut d’Acció Catòlica Espanyola JACE recollí la tradició iniciada per la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant els anys trenta d’organitzar campionats de basquetbol Aquesta mena de competicions foren conegudes popularment com la diocesana i amb el temps anaren guanyant en nombre de participants, gràcies sobretot a la incorporació dels més petits La competició s’establí bàsicament a la província de Barcelona, on es disputaven els Campionats Diocesans i la Copa JACE Posteriorment, incorporà altres esports atletisme, tennis de taula,…

Fundat l’any 1947, té seccions de bàsquet, jujitsu i handbol que competeixen en l’àmbit català Disposa de les installacions del pavelló poliesportiu municipal Josep Fàbrega i Tort

Iniciat en el món del basquetbol com a jugador i entrenador, fou responsable de l’Obra Atlètica Recreativa de Barcelona 1951-55, organització que abandonà amb 115 entitats afiliades i gairebé 3 000 esportistes inscrits L’any 1995 s’erigí en un dels impulsors de l’Associació Humanisme i Esport

Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1975-83 i durant el seu mandat l’equip ascendí a segona divisió la temporada 1976-77 i s’hi mantingué fins la 1982-83 Anteriorment havia estat membre de la junta D’altra banda, fou membre fundador i president del Panathlon Club Sabadell 1977-90 També fou president del Club Nàutic Palamós i dirigí la junta gestora accidental de la Joventut Atlètica Sabadell 1979-80

President del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 Durant el seu mandat, el club acabà en segona posició en el Campionat de Catalunya També destacà com a futbolista internacional amb la selecció de l’Uruguai D’altra banda, el 1918 creà la secció d’atletisme del RCD Espanyol, i el 1919 organitzà el Campionat d’Espanya d’atletisme al camp del mateix club, al carrer de Muntaner Formà part del Consell Superior de la Federació Atlètica Catalana

El 1951 entrà a l’Obra Atlètica Recreativa, que dirigí tres anys més tard Facilità l’organització de la Setmana Catalana de Ciclisme, que en la 29a edició instaurà un trofeu amb el seu nom per al primer classificat català A partir del 1984 treballà per a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat en múltiples activitats de promoció, com el voluntariat del COOB’92, el Circuit de Catalunya o la creació del guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya, que rebé el 1991

Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als…

Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell…

Fundada el 1928, nasqué amb l’objectiu de difondre l’esport i el naturisme en el seu vessant més popular Centrat en l’atletisme i l’excursionisme, també tingué secció d’escacs Organitzà la Volta Atlètica Poble-sec, la Volta a Barcelona de Marxa i el Campionat de Catalunya de marató 1934 També fou membre del Comitè Català Pro Esports Populars l’any 1936 Participà en els Campionats de Catalunya de Cros Jean Bouin i en altres proves atlètiques dels anys trenta Antoni Pedra en fou un dels atletes més destacats Disposava d’una biblioteca i des del 1932 publicà bimestralment un butlletí amb el nom…