Resultats de la cerca

Fou un dels tècnics més prestigiosos en el futbol espanyol i un dels de més llarga trajectòria Fou entrenador del Valladolid, del Màlaga, del Sevilla, de l’Atlético de Madrid i del Betis, entre d’altres Dirigí el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona la temporada 1959-60

Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol

Fundat l’any 1898 per Luis Márquez i altres esportistes biscaïns Ha estat 24 vegades campió de Copa 1903, 1904, 1910, 1911, 1914, 1915, 1916, 1921, 1923, 1930, 1931, 1932, 1933, 1943, 1944, 1945, 1950, 1955, 1956, 1958, 1969, 1973, 1984, 2024 i 8 cops campió de Lliga 1930, 1931, 1934, 1936, 1943, 1956, 1983, 1984 Té 43000 socis 2024 i des del 1913 juga a l’estadi de San Mamés, anomenat La Catedral L’any 2013 inaugurà el nou estadi de San Mamés, situat en una ubicació adjacent a l’antic derrocat el mateix 2013, un edifici de disseny avantguardista i amb capacitat per a 53289 espectadors, que…

Soci del Club Tennis Lleida des de la dècada de 1960, formà part de la junta directiva 1980-96 i presidí l’entitat 2000-10 Ha estat membre del Senat del Tennis Català i de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport Rebé el premi al millor directiu d’entitats esportives 2009

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de la Segona…

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…