Resultats de la cerca

És la competició amb més tradició dins d’aquest esport A més de la victòria final absoluta, s’hi disputen tres títols més la Calcuta Cup, la Triple Crow i el Grand Slam La Calcuta Cup es disputa des del 1884 i és l’únic trofeu en joc en el Torneig de les Cinc Nacions els altres títols són honorífics La Triple Crown és per a l’equip britànic que derrota els altres tres combinats de les illes, i el Grand Slam és el títol per a la selecció que guanya els quatre partits La cullera de fusta, en canvi, és per a la selecció que perd els quatre partits El 1999, Itàlia passà a participar…

Fundat el 1964, des dels seus inicis destacà per una mentalitat oberta incorporà modalitats ludicoesportives innovadores i sistemes d’explotació que permetien accedir a la pràctica esportiva sense ser soci del club, mitjançant el lloguer Així, inclogué la pràctica de l’esquaix 1980, el fitnes 1987 o el pàdel 1990, quan aquests esports encara eren molt desconeguts a Catalunya Les seves installacions, que ocupen 25000 m 2 , tenen piscines, pistes d’esquaix, de tennis i de pàdel, sales de fitnes, zones d’aigua i zones termals, camp de pràctiques de golf, etc Quant al vessant competitiu, i també…

L’any 1962 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, i en fou vicepresident 1963-67 i president 1967-69 Formà la davantera anomenada els cinc delfins Malgrat tot, l’equip baixà a segona divisió 1969

Inaugurat l’any 2008, disposa de cinc pistes de pàdel, piscina, zona d’aigües termals i àrea de salut Té una secció de pàdel i una de triatló, en la qual el seu esportista més destacat és Quim Iturralde

Hereu de l’anterior torneig de les Cinc Nacions que enfrontava els equips d’Anglaterra, França, Escòcia, el País de Galles i Irlanda, prengué aquesta denominació l’any 2000 quan l’equip d’Itàlia s’incorporà a la competició

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

Redactor del diari Dicen , l’any 1986 s’incorporà a la redacció del diari Sport , en què posteriorment fou nomenat redactor cap També ha exercit de collaborador del diari ABC i de professor del Màster de periodisme de la Federación Española de Baloncesto Entre altres esdeveniments esportius, fou enviat especial en cinc Jocs Olímpics i set Campionats del Món de bàsquet

Començà la seva trajectòria professional a Ràdio Joventut Treballà a Televisió Espanyola a Catalunya durant trenta-dos anys, i s’especialitzà en futbol Feu el seguiment de dos Jocs Olímpics, cinc Copes del Món i quatre Eurocopes de futbol Ha intervingut en programes televisius com Atac i Gol , Gol Nord , Fantàstic , El Rondo i Efectivament També ha collaborat amb RAC1 i els diaris ABC , Sport i Gol , entre altres mitjans