Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
equipaments esportius

Al principi del segle XX prengué rellevància la construcció de camps de futbol, com el de les Corts del FC Barcelona
Enciclopèdia Catalana
Esport general
El concepte d’equipament esportiu pot tenir diferents interpretacions i s’ha utilitzat de manera molt diversa.
La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…
Francesc Mitjans Miró
Esport general
Arquitectura
Arquitecte.
Entre les seves obres hi ha la construcció del Camp Nou del Futbol Club Barcelona 1954, juntament amb Josep Soteras i Llorenç Garcia-Barbón
Julián Mangrané Ejerique
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou el primer president del Club de Rem Tortosa 1947-48 Promogué la construcció d’un embarcador i la consecució dels primers bots amb els quals competiren els remers de l’entitat
Antoni Campmajó Pujolà
Esport general
Dirigent esportiu.
Primer president de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat el 1931 El 1932 promogué, juntament amb Salvador Ribé, alcalde de Sabadell, la construcció de l’actual Aeròdrom de Sabadell, que fou inaugurat a l’agost del 1934
Era Tuca
Esport general
Estació d’esports d’hivern del terme de Viella (Vall d’Aran), als vessants septentrionals de la tuca de Betren (2.514 m alt.).
La construcció d’un telecabina des de Betren fins a 1600 m alt, i la continuació amb telecadira, fou ideada pel pirineista Josep M Guilera Disposava d’un total de 23 pistes, en una àrea de 15 km 2 , servides per 2 telecadires i 8 teleesquís Fou tancada al final dels anys vuitanta
Joan Llorens Abelló
Esport general
Dirigent esportiu.
Iniciat en el tennis en la Secció d’Esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, el 1928 fou un dels fundadors del Club Tennis Barcino, de la junta directiva del qual fou membre en diversos períodes Impulsà i collaborà econòmicament en la construcció de les installacions del club 1952
Joan Gich Bech de Careda
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel
Vila Olímpica del Poblenou
Esport general
Barri del districte de Sant Martí de Barcelona construït per a albergar els esportistes que participaren en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992).
Fou dissenyat per l’equip d’arquitectes compost per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech Suposà la reconversió de la zona industrial coneguda com Icària i la recuperació d’una part de la façana litoral de Barcelona És una zona residencial amb espais de lleure, com el Port Olímpic i la platja de la Nova Icària Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica
Pere Adserà Tomàs
Esport general
Economia
Hoteler.
De la mà d’Ignasi Folch i Girona, fou gerent del Xalet de la Molina, inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1925 El 1934, començà a la Molina la construcció del que seria el futur Hotel Adserà Gràcies al seu impuls, es construí la clínica Joan Antoni Samaranch, s’inaugurà el primer telecadira, anomenat de Font Canaleta 1941, es feu arribar aigua potable al complex 1944 i s’asfaltà la carretera 1961
Supermolina
Esport general
Estació hivernal del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta 1 640 m alt, a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp 2 536 m La construcció de noves installacions, hotels i telesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurat el telecabina al puig d’Alp 2 404 m