Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Manel Albiac Tutusaus
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom
Lluís Til Pérez
Esport general
Metge especialitzat en medicina de l’esport i en cirurgia ortopèdica i traumatologia.
Es formà a l’hospital de Vic 1988-93 i a l’Escola de Medicina de l’Esport de la Universitat de Barcelona 1990 Des del 1991 treballa al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès, del qual és cap de servei de l’àrea de medicina de l’esport L’any 2005 entrà en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona Les seves àrees d’interès han estat l’atenció mèdica i la prevenció de les lesions esportives, especialment en els atletes en creixement
Institut d’Educació Física de la Mancomunitat
Esport general
Organisme esportiu de la Mancomunitat de Catalunya.
Fou creat el 1921 amb la finalitat de regular el desenvolupament de la cultura física i l’esport, després de dues dècades de fort creixement, ja que en l’àmbit estatal no hi havia cap organisme d’aquestes característiques Fou impulsat per polítics com Enric Ràfols, Alfred Pareña i Josep Puig d’Asprer, i la seva activitat s’allargà fins el 1924 El primer projecte era desenvolupar una biblioteca esportiva, un fons documental sobre l’esport a Catalunya i un pla basat a importar sistemes pedagògics europeus mitjançant beques a alumnes catalans Volia ser una institució…
María del Carmen Mercado Bosch
Esport general
Metgessa especialitzada en medicina de l’esport.
Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona 1963, obtingué l’especialitat a la mateixa universitat 1970 i una beca de recerca de la Federació Internacional de Medicina de l’Esport 1970 Entre el 1966 i el 2004 treballà al Centre d’Investigació en Medicina de l’Esport de la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat i al Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu, del Consell Català de l’Esport Enfocà la seva activitat professional en l’exercici físic de la dona, del nen i de l’adolescent, i en el creixement i el desenvolupament de les gimnastes
Centre Natació Mataró

Atletes de la secció de triatló del Centre Natació Mataró
CN Mataró
Esport general
Waterpolo
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions…
periodisme esportiu

Periodistes a l’Estadi de Montjuïc durant el combat entre Uzcudun i Carnera del 1930
IMBH
Periodisme
Esport general
Gènere específic del periodisme que tracta de la transmissió d’informació i opinió sobre l’activitat esportiva en qualsevol de les plataformes d’expressió.
El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la…
cinema i esport

El director cinematogràfic Fructuós Gelabert (a la dreta) uní cinema i esport i dirigí pel·lícules de temàtica automobilística
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…
esport

L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,