Resultats de la cerca

Fundada l’any 1931 a Barcelona, el seu primer president fou Fèlix Millet Maristany Promovia activitats culturals i esportives a fi d’enquadrar els joves amb afinitats confessionals catòliques, que eren anomenats fegocistes El 1931 tenia 14000 practicants esportius i organitzà competicions com els pioners Tornejos de Bàsquet de 1934-35, que reunien quaranta-cinc equips de l’òrbita catòlica Tenia una publicació oficial anomenada Flama i controlà el diari El Matí , proper a Unió Democràtica de Catalunya Amb la repressió a la rereguarda republicana del 1936, els seus béns foren…

Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona  des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades eleccions, fou…

Fill de l’empresari i advocat Manuel Carrasco i Formiguera , es graduà a l’IESE Fou director de la Companyia d'Indústries Agrícoles, vicepresident del Banc Industrial de Catalunya BIC i de la química Sinorgan i conseller de diverses empreses Membre directiu de  Banca Catalana , en fou el darrer president 1965-1981 Fou vicepresident del Futbol Club Barcelona 1969-77 durant els dos mandats d’Agustí Montal i presidí el club des del desembre del 1977 fins al juny del 1978 Durant la seva presidència l’equip de futbol guanyà la Copa del Rei, que fou el primer trofeu que s’oferí al president de la…

Advocat de professió, fou cap de la divisió comercial de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra Durant el franquisme s’involucrà en activitats del catalanisme cívic i polític Soci del Futbol Club Barcelona  des de l’any 1951, formà part de la directiva presidida per Agustí Montal 1969-77 En 1973-76 ocupà la presidència del filial FC Barcelona Atlètic Membre de la comissió del club en actes amb les penyes barcelonistes 2003, tornà a formar part de la junta directiva del club sota la presidència de Joan Laporta des de l’octubre del 2007 com a màxim responsable de les penyes, a l’Àrea Social, i tornà…

Es formà en el Club Hoquei Lloret, i debutà a la màxima categoria amb el Club Patí Tordera 1992-95, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1995 Visqué la seva millor etapa a l’Igualada Hoquei Club 1995-2000, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga espanyola 1997 i una Lliga Catalana 1999 Passà al Blanes Hoquei Club 2000-06, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2001, i es retirà al CH Lloret 2006-08, on fou l’entrenador fins el 2011 Amb ell a la banqueta, el Lloret fou subcampió de la Copa de la CERS 2009 Fou…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou secretari del consell d’administració de Banca Catalana Desenvolupà la seva activitat principalment en el món de l’esport, a partir sobretot de la vinculació amb el Futbol Club Barcelona , del qual fou directiu en les presidències d’Agustí Montal i Raimon Carrasco 1969-77 Entre d’altres, tingué un paper destacat en la catalanització del club amb motiu dels actes del 75è aniversari, en el fitxatge de Johan Cruyff i en l’informe que desarticulà el frau de jugadors suposadament amb doble nacionalitat 1973, que finalment permeté fitxar…

Primers Jocs Olímpics celebrats a l’Amèrica del Sud Hi participaren uns 10500 esportistes de 206 estats, als qual cal afegir un equip de refugiats format per 10 esportistes procedents de Síria, del Sudan del Sud, de la República Democràtica del Congo i d’Etiòpia Kosovo i el Sudan del Sud hi participaren per primera vegada, i ho feren sota la bandera olímpica Els Jocs se celebraren enmig de polèmiques esportives i extraesportives De les primeres cal destacar l’escàndol del dopatge  programat dels esportistes russos Malgrat que l’Agència Mundial Antidopatge recomanà la cancellació…

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…

En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…