Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Montserrat Pastor Barceló
Esport general
Dirigent esportiva.
Formà part de diferents juntes directives de la Federació Territorial de Pesca de Barcelona, que presidí 1993-96 Impulsà la recuperació de la Federació Catalana de Pesca i participà en l’elaboració dels seus estatuts
Antoni Raventós Aviñó
Esport general
Directiu esportiu.
Participà de forma activa en els inicis a Catalunya d’esports com el tennis, l’automobilisme i el motociclisme Presidí la Federació Catalana de Tennis 1914-16 Durant la dècada de 1910 fou vocal en les juntes directives del Reial Automòbil Club de Catalunya, el Reial Club de Tennis del Turó i el Club Natació Barcelona
Club Esportiu Molins de Rei
Esport general
Club poliesportiu de Molins de Rei.
Fundat l’any 1977, nasqué en fusionar-se el club d’handbol femení EBAC, l’Handbol Sant Miquel, l’Hoquei Sant Miquel i el Bàsquet Sant Miquel Les directives dels quatre clubs uniren esforços quan s’inaugurà el nou pavelló poliesportiu muni-cipal Disposa de seccions de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, patinatge i judo Té equips de bàsquet i d’handbol sènior, tant en categoria masculina com femenina, i en categories inferiors Les altres seccions també tenen equips en categories inferiors
Josep Maria Sentís Anfruns
Esport general
Dirigent esportiu.
S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989
Ernest Segura i de Luna

Ernest Segura de Luna
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
Advocat de professió El 1954 s’incorporà a la comissió jurídica de la Federació Catalana, de la qual formà part de la junta directiva i en fou president 1959-72 Després presidí la Federació Espanyola 1972-84, 1992-2004, i sota el seu mandat s’organitzà l’Eurobàsket de Barcelona 1973 També realitzà tasques directives al Comité Olímpic Espanyol, al Consejo Superior de Deportes i a la FIBA, que el 2010 l’incorporà al seu Hall of Fame Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el 2005 l’Orde Olímpic
,
Lluís Santacana Faralt
Esport general
Directiu esportiu.
Membre del Club Natació Barcelona S’inicià en tasques directives assumint la vocalia de propaganda de la federació catalana 1931-33, i seguidament passà a la federació espanyola amb el càrrec de secretari 1934-36 Després de la Guerra Civil tornà a la federació espanyola com a secretari general 1939-42 També ocupà càrrecs tècnics 1942-45, que compaginà amb la presidència de la federació catalana 1943-48 Anys més tard encara fou vicepresident del CN Barcelona i el 1965 instituí un guardó, d’abast estatal, que premiava el “millor nedador-estudiant de l’any” El 1973 rebé la placa d’…
Club Femení i d’Esports

Equip de bàsquet del Club Femení i d’Esports
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Esport general
Entitat esportiva i feminista de Barcelona.
Fundada el 1928, fou la primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya Les seves impulsores foren Teresa Torrens, primera presidenta del club, Josefina Torrens i Enriqueta Sèculi Entre les seves directives també destacaren Anna Murià i Consol Garcia Guardiola Entitat cultural, catalanista i popular, es declarava apolítica tot i que implícitament defensava els valors republicans Nasqué per contraposar-se a l’elitisme esportiu i com a rèplica al masclisme de l’època La seva acció fou decisiva per a l’esport femení català, en especial a Barcelona Rebé el suport d’…
dret de l’esport

dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…