Resultats de la cerca

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Doctor en economia i dret, fou professor titular d’economia financera i comptabilitat a la Universitat de Barcelona Participà com a comentarista d’actualitat i d’economia en diversos mitjans de comunicació És autor d’ España se escribe con E de endeudamiento 2012 i  Dónde estamos Verdades, mentiras y deberes pendientes de la recuperación económica 2015 En l’àmbit esportiu, formà part del consell d’administració del RCD Espanyol 2004-06 i fou patró de la Fundació Privada del club 2004-10 Membre del Panathlon Club de Barcelona, del Club de Golf de…

Fou un del iniciadors de l’automobilisme a Catalunya Participà com a vocal a les juntes del Reial Automòbil Club de Catalunya durant la primera dècada del segle XX Igualment, portà la comissió d’economia del Consell de les Olimpíades febrer del 1921 i fou tresorer de la Confederació Esportiva de Catalunya

Fou creat l’any 2006 a iniciativa de la Secretaria General de l’Esport, i està adreçat a persones i organitzacions que intervenen en l’àmbit de l’esport català Proporciona informació sobre demanda i oferta esportiva, economia de l’esport, formació i recerca esportiva, projecció internacional dels esportistes catalans, marc legal i política esportiva

S’inicià com a corresponsal de Mundo Deportivo i Sport El 1992 s’incorporà a la redacció del diari El Punt , on treballà en les seccions de successos, economia i esports Formà part de l’equip fundacional d’ El 9 Esportiu 2002, del qual és director adjunt Entre les seves publicacions cal destacar Catalunya Contra Espanya El Partit interminable 2010

Inicialment prengué el títol de Difusión Sport Conté informació sobre fires esportives, novetats de roba i calçat esportiu, i articles de tècnica i economia del sector El 1989 adoptà el nom actual El 1993 inicià una nova etapa i diversificà el producte amb l’edició d’una “gaceta”, de la qual se’n publiquen 15 números l’any Des del 2010 té una edició digital

Llicenciat en educació física per l’INEFC i doctor en economia de l’esport, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugby 2009-11 i director del Consell Català de l’Esport 2011-12 Ocupà càrrecs de responsabilitat en diverses empreses relacionades amb el sector esportiu i fundà l’empresa de gestió d’equipaments esportius Illa Activa Presidí el fòrum d’esports Alumni UB i impartí classes en màsters i seminaris

De distribució gratuïta, se centra en l’activitat de l’equip de futbol del FC Barcelona En un primer moment s’editava a Barcelona i a Madrid, en llengua castellana El 2009 tancà la seva edició madrilenya i centrà la seva aposta en Catalunya, canviant de llengua, de manera que passà a ser el primer rotatiu esportiu i gratuït editat en català Al setembre del 2009 es començà a distribuir a les quatre capitals de província, amb una edició de 45000 exemplars cada dilluns Des del 2011 disposa d’una edició digital A l’estiu del 2012 fou absorbida pel grup Economia Digital i Xavier…

Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota…