Resultats de la cerca

Editada per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, informava sobre l’activitat esportiva de la ciutat en una línia de promoció i desenvolupament De periodicitat bimestral, fou dirigida per Enric Bañeres Durant un lapse deixà de publicar-se, tot i que reaparegué entre el febrer i l’agost del 1991 amb l’objectiu d’informar sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Duia de subtítol “Periódico de deportes y espectáculos” Informava de la gestió i les activitats esportives dels equips de la ciutat, des de l’esport escolar fins al professional Dirigit per Claudi Zapater, la direcció periodística estigué a càrrec de Josep M Roca i Manu Sánchez Emprava el català o castellà indistintament i cada número constava de 20 pàgines

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la…

Fundat el 1932, fou una de les entitats pioneres en la difusió popular de l’esport a les comarques gironines L’equip de futbol fou campió provincial de Girona 1934 Desaparegué amb l’esclat de la Guerra Civil

Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936

Amb seu a l’edifici principal de les piscines municipals Bernat Picornell és l’organisme encarregat de crear nous atractius turístics relacionats amb el món de l’esport a Barcelona i de reforçar-ne les estructures de comercialització Parallelament, es dedica a difondre l’activitat esportiva que té lloc a la ciutat, participa de la gestió de les installacions existents i treballa en la dotació de nous equipaments públics

Inicialment dedicat al futbol, anà incorporant les seccions d’hoquei sobre patins 1958, natació 1971, handbol 1975 i patinatge 1976, i també les de ciclisme, tennis, basquetbol i gimnàstica El 1970 inaugurà una nova piscina L’equip de futbol jugà el primer partit oficial el juliol del 1914 Ha competit en diferents categories territorials catalanes Disposa d’equips en categories inferiors Des de la seva creació 1958, la secció d’hoquei sobre patins ha estat la més rellevant, i des del 1969 el primer equip masculí ha jugat dinou temporades a la primera divisió espanyola i nou temporades a la…

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

L’any 2008 fou refundada amb el nom actual a partir de l’anterior, Penya Arlequinada, fundada el 1959 a Sabadell per socis i simpatitzants del Centre d’Esports Sabadell, que el 1969 es traslladaren a la població veïna El tennis i el pàdel, amb 11 pistes, centren actualment la seva activitat, amb escola de formació i equips de competició

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari