Resultats de la cerca

Des del 1982 treballa a Mundo Deportivo Ha seguit principalment l’activitat del Futbol Club Barcelona Ha cobert Mundials i Europeus de futbol i Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Ha collaborat en diferents llibres

Nasqué amb la voluntat de recollir la informació esportiva d’abast estatal, assimilant-se a d’altres diaris europeus com L’Auto a França o La Gazzetta dello Sport a Itàlia Fou el segon intent d’editar un diari esportiu a Barcelona Afavoria i fomentava la pràctica de l’esport enfront la passivitat dels organismes oficials Només en sortí un número

S’inicià en el diari Tele/exprés el 1976, per passar a El Periódico de Catalunya el 1982 El 1991 va esdevenir subdirector de Mundo Deportivo , diari del qual és director adjunt des del 1997 Ha seguit diversos campionats europeus i mundials de futbol, com també la crònica olímpica Ha escrit diverses obres, entre les quals destaca Gloria olímpica 1986

Setmanari de caràcter multiesportiu dirigit per Josep Torrens, informava dels esports que interessaven a la primeria del segle XX a Catalunya Josep A Trabal en fou redactor en cap i signava els articles d’olimpisme i atletisme També hi collaboraren Ramon Larruy boxa, Agustí Perís beisbol i Rossend Calvet atletisme Seguí el model dels magazins europeus contemporanis Se’n publicaren, com a mínim, 284 números

Ha collaborat en diversos mitjans escrits, com Mundo Deportivo , La Vanguardia o Regió 7 en portals com Tebeosfera, i en mitjans europeus com Il Quotidiano della Satira o Siné Hebdo Organitzà l’exposició “Trazos”, que repassava els cent anys d’humor gràfic de Mundo Deportivo És autor o collaborador en llibres de temàtica esportiva, com Barça 100 anys de bon humor 1999, Coses del Barça 2007 o Bojos pel futbol 2011

La classificació s’estableix per punts, d’acord amb el temps emprat i altres estipulacions del reglament de la prova Consta d’una o diverses etapes amb trams cronometrats de velocitat i d’itinerari que serveixen per a la puntuació final La resta de trams poden ésser neutralitzats per establir la puntuació, però subjectes a certes penalitzacions Actualment els rallis solen ésser disputats exclusivament amb automòbils Hi ha campionats mundials, europeus i internacionals és famós el de Montecarlo El ralli de la Costa Brava, el Criterium Montseny-Guilleries i el ralli de Catalunya…

Fou creat el 1921 amb la finalitat de regular el desenvolupament de la cultura física i l’esport, després de dues dècades de fort creixement, ja que en l’àmbit estatal no hi havia cap organisme d’aquestes característiques Fou impulsat per polítics com Enric Ràfols, Alfred Pareña i Josep Puig d’Asprer, i la seva activitat s’allargà fins el 1924 El primer projecte era desenvolupar una biblioteca esportiva, un fons documental sobre l’esport a Catalunya i un pla basat a importar sistemes pedagògics europeus mitjançant beques a alumnes catalans Volia ser una institució…

El 1945 ingressà al Collegi de Jutges i Cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme FCA, de la qual fou directiu 1948-55 i assolí la categoria estatal el 1949 Presidí el Collegi Català de Jutges 1956-59, i fou director de reunió de nombrosos Campionats de Catalunya, d’Espanya i competicions internacionals, com els Jocs Europeus de pista coberta 1968 En l’àmbit periodístic dirigí les revistes Selecciones Deportivas Mundiales i Atletismo , que editava la FCA També collaborà en Vida Deportiva , Atletismo Español i Mundo Deportivo Rebé la medalla d’or al mèrit atlètic de la FCA, la…

Fou inaugurat el 1985 i, des de llavors, ha anat incorporant noves installacions, com la pista d’atletisme inaugurada el 1987 amb un Campionat d’Espanya de Promeses, l’única de característiques olímpiques a les comarques de Tarragona, amb una corda de 400 m i vuit carrers de superfície sintètica Ha acollit el Campionat de Catalunya absolut 1997 i els Jocs Juvenils Europeus 2010 També té tres piscines, un pavelló poliesportiu cobert, un velòdrom de 250 m de corda, sales de gimnàstica i de tennis de taula i dues pistes de pàdel L’any 2010 tenia uns 10500 abonats i l’utilitzaven cada dia unes…

Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del Comitè…