Resultats de la cerca

En la dècada de 1950 era redactor de la revista Barça A banda de collaboracions en múltiples mitjans escrits, des del 1977 fou subdirector del programa esportiu radiofònic Hora Cero El 1953 li fou atorgat el premi Ondas

El 1976 entrà a Ràdio Joventut, passà a Ràdio Cadena, on feu el programa L’hora del pedal , i a Ràdio Nacional d’Espanya RNE, on cobrí nombroses edicions del Giro d’Itàlia, el Tour de França i la Vuelta a Espanya Edità durant vint-i-cinc anys el programa d’esports del migdia de RNE A Televisió Espanyola retransmeté diverses edicions de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana de Ciclisme Fou dinamitzador i narrador en diverses curses atlètiques i competicions ciclistes

Començà la seva trajectòria radiofònica a Ràdio Joventut i treballà també a Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio Espanya de Barcelona, Cadena Catalana, Cadena Rato i, des del 1992, a la Cadena SER Vallès També treballà a Televisió Espanyola, on fou un dels primers locutors que retransmeté les voltes ciclistes i els primers partits de futbol Habitual cronista de l’activitat del Barcelona i posteriorment del Terrassa, fou pioner a l’hora de fomentar la participació dels oients en les tertúlies esportives El 1999 rebé el premi de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de…

Iniciat a Ràdio Barcelona al final dels anys setanta, el 1984 es responsabilitzà de la redacció esportiva de Catalunya Ràdio Destacà com a locutor de partits de futbol i bàsquet tant en ràdio com en televisió El 1988 presentà el programa Gol a gol a Televisió de Catalunya, que alternà amb el programa Basquetmania Entre el 1998 i el 2001 presentà i dirigí la secció d’esports del Telenotícies de TV3 Presentà i dirigí programes de Televisió de Catalunya, com L’última jugada , Futbol de somni , L’entorn , Minut Zero , Tres punts , noves edicions de Gol a gol , Hora Q , Esport Club i…

Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon Però el fracàs…

Segon comte de Godó, presidí el diari La Vanguardia 1931-87 En l’àmbit esportiu, dirigí el Reial Club de Tennis Barcelona 1935-60, del qual fou nomenat president vitalici com a reconeixement de la seva tasca a l’hora d’impulsar l’actual seu social i les pistes del club i la creació del Trofeu Comte de Godó 1953 Cofundà el Saló Nàutic Internacional de Barcelona l’any 1963, presidí el Reial Club Nàutic de Barcelona i creà el Trofeu Comte de Godó de vela el 1974 Fou també vicepresident de la delegació de Catalunya del Centre d’Investigacions d’Activitats Subaquàtiques Rebé l’Orde…

Fundat el 1952 i també conegut com CEU, fou promogut per Josep Barrachina per aglutinar els atletes de les diferents especialitats esportives que fins llavors competien independentment sota el nom de Club Universitari o Universitat de Barcelona Al llarg de la seva trajectòria, l’entitat ha acollit nombroses seccions, de les quals les d’atletisme i de rugbi encara estan en actiu 2021 La secció d’atletisme s’entrenava a Montjuïc i, tot i la inestabilitat dels primers anys, fou l’eix vertebrador del club durant la primera època La temporada 1957-58 rebé el suport de la Universitat de Barcelona…

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…