Resultats de la cerca

D’ideari higienista, proclamava el conreu de l’exercici físic i de la cultura de l’intellecte com a valors enfortidors de la joventut i dels veritables sportmen Era escrita en català i fou dirigida per Josep Maria Mañé i Antich

Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915

Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números

Els seus redactors procedien de L’Esport Català i mantingueren l’estil periodístic i l’ideari que caracteritzà aquest setmanari, fonamentat en el catalanisme polític i l’esport de masses Tractava tots els esports Hi collaboraren Carles Soldevila, Domènec Guansé, Isidre Corbinos, P Ventura Virgili, Francesc Madrid, Manuel Amat, L Aymamí Baudina i Josep M Massip, i publicà els dibuixos de Valentí Castanys Tenia dotze pàgines i en sortiren divuit números

D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera

D’ideari regeneracionista, tractava tots els esports No pertanyia a cap empresa periodística i estava oberta a la collaboració de les firmes més prestigioses del periodisme esportiu, com José L de Orduña, Lluís Meléndez, Lunio, Josep Torrents, Josep Anton Trabal i Isidre Corbinos També hi collaborà el ninotaire Passarell Es mostrà crítica amb institucions com el Comitè Olímpic Espanyol De periodicitat setmanal Se’n publicaren com a mínim tretze números i algun d’extraordinari

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

Dirigida per Josep Torrens i publicada per l’editorial Millà, tingué Josep Anton Trabal com a redactor en cap Disposà de redactors com José Luís Lasplazas, Spectator , Juan Deportista, Isidre Corbinos, Prestige i Rossend Calvet, i els reporters gràfics Gaspar, Escudé i Maymó També publicava dibuixos de Mestre i caricatures d’Ele i Passarell D’ideari higienista, defensava els valors de l’esport per educar les masses, i impulsà la cultura física A l’inici fou bisetmanal, després passà a publicar-se tres cops per setmana i al novembre del 1923 encetà una segona època en què…

Fou constituïda a l’abril del 1993 amb la finalitat de difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i els valors culturals, ètics, esportius i de tot ordre que emanen de l’ideari olímpic El seu patronat està format per representants de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Superior d’Esports i el Comitè Olímpic Espanyol Fins el 2006 tingué la seu a la Galeria Olímpica, al mateix Estadi de Montjuïc, i des del 2007 es troba al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, que gestiona Concedeix beques d’investigació per a estudis i…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…