Resultats de la cerca

Nasqué amb la voluntat de ser l’exponent de les activitats esportives desenvolupades a la ciutat i a la comarca del Bages Tingué seccions fixes de futbol, bàsquet, excursionisme i escacs i, a partir del gener del 1936, incorporà atletisme, ciclisme i esports de neu Francesc Perramon Pla en fou el principal redactor De periodicitat setmanal, el número tenia entre quatre i vuit pàgines impreses en color rosa, com les publicacions esportives europees de l’època Publicà almenys vint-i-tres números

El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en laseva…

Format l’any 1999 fruit de la fusió del Club Bàsquet Providència, la Societat d’Handbol Vilanova, el Club Bàsquet Vilanova i el Club d’Atletisme de Vilanova En laseva constitució es mantingueren les tres seccions de procedència bàsquet, handbol i atletisme, i l’any 2002 s’hi incorporà la secció de voleibol El 2004 inclogué les seccions de tir amb arc i de corfbol És membre fundador de la Federació Catalana de Korfbal, i es proclamà campió de la Copa de Catalunya dos anys consecutius 2010, 2011 També…

Fundat el 1997, centra laseva activitat en la gimnàstica artística i l’atletisme Promou l’esport femení i de base en l’àmbit municipal Té una setantena de gimnastes federades que competeixen en totes les categories

Fou creat el 1921 amb la finalitat de regular el desenvolupament de la cultura física i l’esport, després de dues dècades de fort creixement, ja que en l’àmbit estatal no hi havia cap organisme d’aquestes característiques Fou impulsat per polítics com Enric Ràfols, Alfred Pareña i Josep Puig d’Asprer, i laseva activitat s’allargà fins el 1924 El primer projecte era desenvolupar una biblioteca esportiva, un fons documental sobre l’esport a Catalunya i un pla basat a importar sistemes pedagògics europeus mitjançant beques a alumnes catalans…

Fou inscrita com a “obrera”, sobretot per evitar imposts Admetia socis protectors comerciants o industrials per ajudar les Escoles Mercantils Catalanes, que depenien del CADCI, on les classes eren en català La secció de propaganda, durant anys, seguí les directrius de la Lliga Regionalista El CADCI participava en tots els actes patriòtics, cívics i esportius El 1905 creà la Secció Especial d’Esports i Excursions Des del 1906 disposà d’un frontó i un gimnàs on practicà esgrima, gimnàstica, jujutsu, lluita grecoromana i boxa, amb Ramon Larruy com a…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach Laseva activitat més coneguda, però, fou la…

Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…

Presidí l’empresa de cinema CINESA El 1936 fou nomenat president del València FC, càrrec que cessà el 1959 Després de la guerra civil, reconstruí l’estadi del club estadi Mestalla, molt deteriorat Els anys 1940-54, sota el seu mandat, el club conegué laseva millor etapa tres campionats de lliga i tres de copa En 1954-55 reformà i amplià l’estadi, que en portà el nom des del 1969 fins al 1994, en què, a petició seva, recuperà la denominació original

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a laseva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu