Resultats de la cerca

Fundat el 1982, forma part de l’escola Sant Ramon de Penyafort Disposa de seccions d’hoquei sobre patins, patinatge artístic, futbol i bàsquet També tingué secció d’atletisme entre el 1985 i el 1989 La secció d’hoquei és la més destacada, amb un equip sènior a segona catalana i diversos equips en categories inferiors Una quinzena de jugadors formats al club jugaren a divisió d’honor, com Josep Lluís Delriu, Pep Biosca, Joan Escrig o Jordi Martínez Els anys vuitanta els equips aleví i infantil es proclamaren campions d’Espanya en alguna ocasió Organitza anualment, des del 1982, el torneig d’…

Fundat al principi de la dècada de 1960, practicava esports com voleibol, handbol, hoquei sala o gimnàstica Destacà la secció de voleibol, que guanyà sis títols de la Copa espanyola 1967-71, 1973 Organitzà aquesta competició l’any 1968 Guanyà la primera edició del Campionat de primera divisió estatal femení de voleibol 1970, títol que també aconseguí els anys 1974 i 1975 Respecte a l’handbol, guanyà la Lliga espanyola l’any 1963 També es proclamà campió de Catalunya de gimnàstica en alguna ocasió, així com campió de Catalunya d’hoquei sala Durant els anys seixanta fou un dels equips catalans…

Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney 2000 i dels Jocs d…

Fou inaugurat l’any 1978 com un annex de l’Estadi de la Foixarda Gestionat per la Federació Catalana de Gimnàstica FCG, el 1985 fou remodelat i rebé el grau de centre de tecnificació esportiva Fou un punt molt important per a la formació de gimnastes Hi passaren figures com Joana Juárez o Gervasi Deferr A les seves installacions, també s’hi organitzaren Campionats de Catalunya de totes les disciplines gimnàstiques, algun Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques i, en alguna ocasió, torneigs internacionals com el Trofeu Internacional Vila de Gràcia També fou utilitzat per a ús escolar La…

Fundat el 1972, destacà en la pràctica de la natació, del waterpolo i del triatló Moisès Llopart i Antoni Subirana en foren els principals promotors amb l’impuls de la construcció de la primera piscina coberta als terrenys del Fondo d’en Peixo Subirana en fou primer entrenador i aportà la seva experiència com a nedador i waterpolista olímpic El 1978 el club es dissolgué però poc després, el 1979, fou refundat Alguns dels esportistes més destacats són Maria del Mar Sanromà, també seleccionadora espanyola de waterpolo femení Joan Carles Castañé, medallista i plusmarquista en uns Jocs…

Joan Antoni Samaranch, com a president del Comitè Olímpic Internacional COI, proposà per primer cop el 1981 la creació d’una jurisdicció específica per a l’esport El 1982 el kenyà Kéba Mbaye, que era membre del COI, però també del Tribunal Internacional de la Haia, creà un grup de treball perquè redactés els estatuts d’un futur tribunal de l’esport internacional El 1983 el COI aprovà els estatuts i el juny del 1984 el tribunal ja era operatiu L’acord de París entre l’associació de federacions olímpiques d’estiu i d’hivern i l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals del 1994 fou vital per a…

La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès Calafell, el Vendrell, el…

Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg del Tàmesi, i la Zona…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…