Resultats de la cerca

El procés s’inicià el 2001 i es culminà al març del 2003 amb la celebració del plenari de l’esport Fou la primera ciutat d’Europa que consensuà un document per a tot el seu sector esportiu Els seus pilars bàsics foren consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport i mantenir el reconeixement internacional per a acollir esdeveniments esportius d’alt nivell, convertir-la en un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport, i promoure les activitats esportives a través del teixit associatiu per a enfortir la cohesió social En aquest pla d’acció s’hi…

Conegut amb les sigles PIEC, conclou que les installacions esportives bàsiques de referència són una piscina coberta a menys de 20 km de cada ciutadà, un pavelló a tots els municipis de més de 2000 h, un camp d’esports a tots els municipis de més de 1000 h, una pista poliesportiva a tots els municipis amb escola, un gimnàs a tots els municipis amb institut de secundària i una pista d’atletisme a cada comarca La previsió inicial fou de construir 604 installacions esportives en dues fases la primera durant el període 2005-08 i la segona durant el període 2009-11 Una tercera fase 2011-14 preveu…

Practicant de pilota basca, natació i atletisme, fou defensor del moviment olímpic i fundador de la secció de pilota del Club Natació Igualada pala i paleta, on també fou entrenador de waterpolo i de natació 1946-51 i des del 1970 Fundà, i fou president, del Club Natació Delfins de l’Anoia 1952-63 i artífex del frontó municipal del Molí Nou d’Igualada 1975 L’any 1970 fundà el Centre d’Activitats Esportives Igualada CAD Igualada, una entitat per a promoure l’esport que forma part de l’Aliança Cultural, la qual presidí 1971 El 1986 fou president del Club Natació Igualada i, posteriorment, soci…

El 1934 accedí a la presidència de la Federació Catalana de Lluita, càrrec que ocupà fins que fou assassinat dos anys després per pistolers de la FAI juntament amb el seu germà Miquel

Juntament amb Francesc Rius projectà el Velòdrom de Barcelona premi FAD 1985 i el Palau d’Esports de Badalona premi Mies van der Rohe, 1992

El 1990 fundà la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que presidí fins l’any 2005 Durant el seu mandat es passà de quatre a vint-i-quatre clubs inscrits Posteriorment fou nomenada presidenta honorífica També fou cofundadora i patrona de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral És membre de l’Associació Esclat des del 1997 i responsable de la comissió d’esports Des del 2008 s’organitza a Cornellà de Llobregat el Trofeu Internacional de Boccia Roser Pecanins

Creat l’any 1980 amb el nom de Direcció General de l’Esport, el primer responsable fou Josep Lluís Vilaseca, que ocupà el càrrec fins el 1995 i que facilità la creació del CAR de Sant Cugat el 1987 Li correspon exercir les funcions que li assenyala la Llei de l’esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l’Esport, la política esportiva de Catalunya Té com a objectius l’increment de la pràctica de l’activitat física, els esports de lleure i de competició, la millora dels nivells quantitatius i qualitatius de les àrees que donen suport a la pràctica esportiva, l’…

Feu el postgrau en Medicina de l’esport i prescripció d’exercici al Children’s Hospital Harvard Medical School i al Sargent College Boston University dels EUA Des del 2007 és la codirectora del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut PAFES del Consell Català de l’Esport

El 2001 formà part del grup fundador del Club Ciclista Martorelles, que presidí Sota el seu mandat s’inicià la celebració de la marxa cicloturista Melcior Mauri Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 2004-08, de la qual impulsà l’equip de pista de categoria UCI Catalunya Team i la xarxa de centres de bicicleta tot terreny Posteriorment fou coordinador de circuits tancats de ciclisme dins del Pla Estratègic de la Bicicleta

Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta 1 640 m alt, a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp 2 536 m La construcció de noves installacions, hotels i telesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurat el telecabina al puig d’Alp 2 404 m