Resultats de la cerca

Hi participaren 4120 esportistes provinents de 81 federacions estatals, distribuïts en onze disciplines i 181 competicions Els Jocs se celebraren al Palau Sant Jordi, a l’Anella Olímpica, al Palau Blaugrana, als CEM de la Mar Bella i d’Horta, a la pista del Front Marítim i als circuïts de Montjuïc i de l’avinguda Diagonal-passeig de Gràcia, a Barcelona, i al pavelló municipal d’esports Riera Seca de Mollet del Vallès, al CEM Isaac Gàlvez de Vilanova i la Geltrú, al ZEM Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès i al poliesportiu municipal de la Maurina de Terrassa Es repartiren 351 medalles…

S’inicià a l’Institut Guttmann de Barcelona, practicant atletisme, tennis de taula i escacs, i obtingué nombrosos èxits en la modalitat d’eslàlom amb cadira de rodes, com l’or i la plata en els Campionats del Món i la de plata en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, en la classe T42 Posteriorment, es passà al bàsquet, on fou 94 vegades internacional amb la selecció espanyola, de la qual arribà a ser el capità, i disputà els Jocs Paralímpics de Toronto 1976, Arnhem 1980 i Barcelona 1992, després dels quals es retirà

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

A Barcelona, començà com a redactor de La Prensa 1941-46, on fou cap de la secció d’esports 1946-64 Fou redactor de Tele-exprés 1964, Deporte 2000 i Revista Barcelonista 1968-69 Treballà a Mundo Deportivo , diari que també dirigí 1976-88, i collaborà amb El Periódico 1986-87 Fou pioner de la crònica esportiva en el mitjà televisiu, en el qual s’inicià el 1951 amb Televisió Espanyola Retransmeté més de 30 esports diferents Collaborà en la retransmissió dels Jocs Olímpics del 1952 al 1996, i en programes com Polideportivo 1974 i Sobre el terreno 1974-80 També treballà a Radio Nacional de España…

President de la Federació Catalana d’Escacs 1951-58 El 1979 fou condecorat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

El 1955 fou nomenada regidora provincial d’Educació Física de la Sección Femenina Membre de la Federació Internacional Esportiva de l’Ensenyança Catòlica FISEC, assistí a diversos congressos com a representant de l’esport femení Fou sòcia del Club Panathlon Internacional El 1962 fou delegada d’equip de la primera competició de salvament i socorrisme en l’àmbit estatal El 1963 formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya, disputat a Barcelona El 1964 organitzà els primers cursos de salvament aquàtic i de primers auxilis a Catalunya Presidí el comitè executiu del Campionat del Món…

Fou jugadora de golf i s’especialitzà en el seguiment informatiu d’aquest esport Rebé la Medalla de Plata al Mèrit de la Reial Federació Espanyola de Golf 2000

Dirigí el setmanari Barcelona Deportiva , en què feia la crònica de la jornada futbolística del diumenge, i fou redactor en cap de La Prensa a Barcelona Rebé la medalla de plata de la Delegación Nacional de Deportes 1972 i la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1974, entre altres distincions

Fou la primera edició dels Jocs celebrada al Caucas L’adaptació de Soči a seu olímpica ha estat el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El pressupost final, d’uns 40000 milions d’euros, convertiren els Jocs en els més cars de la història En l’apartat esportiu, una de les grans figures dels Jocs fou el biatleta nord-català Martin Fourcade, que guanyà la medalla d’or en les proves individual i de persecució, i la de plata…

Fou fundador i president de la delegació lleidatana de la Federació Catalana de Voleibol 1959 i vocal de la federació espanyola 1967, que presidí 1976-83 Publicà diversos llibres de divulgació de voleibol La seva tasca de promoció d’aquest esport fou reconeguda amb distincions, com la medalla de plata al mèrit esportiu 1961 o la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya