Fou la primera edició dels Jocs celebrada al Caucas. L’adaptació de Soči a seu olímpica ha estat el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica: quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques. El pressupost final, d’uns 40.000 milions d’euros, convertiren els Jocs en els més cars de la història.
En l’apartat esportiu, una de les grans figures dels Jocs fou el biatleta nord-català Martin Fourcade, que guanyà la medalla d’or en les proves individual i de persecució, i la de plata, en la sortida en grup. Entre els participants catalans, els més destacats foren Laura Orgué, desena en els 30 km d’esquí de fons; Adrià Díaz, onzè en la modalitat de parelles de patinatge, i Queralt Castellet, tretzena en la prova de migtub de surf de neu.
En el medaller, Rússia fou el país que guanyà més medalles, 33 (13 d’or, 11 de plata i 9 de bronze), seguit de Noruega, amb 26 (11 d’or) i el Canadà, amb 25 (10 d’or), país que conquerí el títol més desitjat, el d’hoquei sobre gel. En esquí alpí, Mikaela Pauline Shiffrin (EUA) fou la campiona olímpica més jove de la història en l’eslàlom, amb 18 anys.
Després dels Jocs Olímpics, també a Soči, se celebraren els Jocs Paralímpics, en els quals el català Gabriel Gorce, amb el seu guia Arnau Ferrer, guanyaren la medalla de bronze en la supercombinada d’esquí.