Resultats de la cerca

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs

Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya…

Signà cròniques en les publicacions Vida Deportiva i Once , junt amb Carles Pardo A partir dels anys seixanta collaborà en Mundo Deportivo fins al final de la seva carrera

S’inicià com a redactor a Dicen durant els anys seixanta, diari que dirigí en l’última etapa Collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 També fou director del diari Sport 1980

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Fundat el 1915 per Pedro Motiñó Bosch, inicialment practicava la gimnàstica sueca Dirigit per Mario Saldaña, els anys quaranta participà en diverses demostracions gimnàstiques L’any 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Els anys seixanta destacà Laura Soler Tenia la seu al carrer de la Riera de Sant Miquel, al barri de Gràcia Existí fins la dècada de 1970

S’installà a Barcelona als vint-i-quatre anys Fou redactor del diari Dicen durant els anys seixanta Formà part de l’“Equipo 10” a El Noticiero Universal , on fomentà el periodisme espectacle, i collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 Participà en la fundació de la revista Tot Barça , origen del diari Sport 1979, en la creació del qual també participà, juntament amb Josep Maria Casanovas

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Inicià les seves activitats el 1945 Amb un fort arrelament popular, organitzava campionats de tennis de taula Joan Rimbau en fou un dels màxims impulsors durant els anys seixanta El 1962 s’hi incorporarà un grup de joves provinents de la Unió Excursionista de Catalunya programaren excursions d’alta muntanya, travesses, acampades i marxes d’orientació El 1969 organitzà el primer Campionat de Tennis de Taula de l’Hospitalet de Llobregat El 1973 l’antiga seu social fou venuda, però continuà organitzant i participant en diverses activitats culturals fins el 1985

Fou fundat el 1932 a la parròquia del barri de Can Aurell amb el nom de Sagrada Família Esportiva Recreativa i Cultural SFERIC, i amb el bàsquet com a activitat principal La temporada 1950-51 es creà la secció d’hoquei sobre patins i el 1973, el club, que es coneixia com a Sagrada Família de Terrassa, adoptà el nom oficial de Sferic L’equip sènior d’hoquei sobre patins va estar diverses temporades a la divisió d’honor entre els anys seixanta i setanta, i el femení a l’OK Lliga