Resultats de la cerca

Començà com a collaborador d’ El Xerraire 1917 i prosseguí en la publicació D’Ací i d’Allà 1918-24 En La Veu de Catalunya 1926-30 fou redactor esportiu especialitzat en el futbol El 1924 publicà Noces d'Argent del FC Barcelona Historial 1899-1924 , primera història del club blaugrana

Començà com a dibuixant a L’Esquella de la Torratxa 1915, Papitu 1916 i Patufet 1916 Collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya 1933 i D’Ací i d’Allà Dirigí els setmanaris humorístics esportius Xut 1922 i El Once 1954 Creà “l’avi del Barça” i també treballà com a caricaturista en el cinema, on collaborà amb Cinopolis 1929, La Llanterna Sonora 1931 i Xut , que tenia secció cinematogràfica Treballà a Ràdio Barcelona 1933 i Ràdio Associació de Catalunya Escriví l’obra teatral Ha guanyat el Barça 1949

S’inicià el 1932 a La Veu de Catalunya Treballà per a La Vanguardia 1940-83, on s’especialitzà en esquí i altres esports d’hivern Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual presidí la secció d’esquí 1948-55, també fou secretari fundador del Collegi Català d’Àrbitres 1931-36 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí i del Comitè Català d’Esports 1934-35 Fou testimoni directe i cronista de les proves i competicions d’esports d’hivern a Catalunya Escriví, juntament amb Margarida Cardona Romeu, Esports de neu a Catalunya 1985, que edità el CEC…

Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i  amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de  La Veu de Catalunya  i  La Publicitat  S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major…

Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya Fou director…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la…