Resultats de la cerca

La majoria de les tombes corresponen a la segona etapa de la cultura ibèrica segles III-I aC, però aparegueren també escultures ibèriques de pedra de la primera fase, ara al Museo de Murcia

És situat a la dreta de l’Isàvena, límit meridional de l’antic terme el sector septentrional és accidentat per les muntanyes que separen les valls de l’Éssera i de l’Isàvena serra de Güel , que culmina a 1401 m i cobert de boscs de pins, roures i alzines i per matolls en conjunt 2579 ha L’agricultura de regadiu es limita a 4 ha d’horta vora l’Isàvena els conreus de secà blat, vinya i oliveres i la ramaderia bestiar oví són la base de la migrada economia del terme El poble 737 m alt és a mig camí entre l’Isàvena i la cinglera que limita pel S la serra de Güel De la seva església parroquial…

Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…

D’estil fenici-xipriota, molts especialistes suposen que foren fabricades a Tartessos

Constitueix un barri industrial i residencial, on hi ha també l’estació ferroviària Madrid-Chamartín i un complex esportiu

Representa una cultura prehistòrica de la primera edat del bronze ibèrica i correspon al moment de la florida del megalitisme cultura d'Almeria Conté un gran poblat protegit per tres muralles, datat de vers el 2340 aC, i una gran necròpoli amb més de 100 tombes megalítiques, que consten d’una cambra circular coberta amb falsa cúpula i d’una galeria d’accés Altres centres importants d’aquesta cultura són Almizaraque, Llano de la Atalaya, Llano de Jautón i Mojácar Sembla que es formà a causa del comerç dels metalls, que la regió posseïa en abundor Resten peces de ceràmica incisa, feta a mà i…

Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al s VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del s VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del s V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins els últims anys del s III…

És un edifici singular, de planta quadrada 50 m de costat, bastit damunt una terrassa de 2,5 m d’alçada i amb diferents recintes distribuïts en forma de U entorn d’un pati Ha donat abundosos materials arqueològics, com joies, armes i diferents objectes sumptuaris, incloent-hi un gran nombre de copes de ceràmica àtica del s V aC Ha estat interpretat com un palau o un palau santuari vinculat a una dinastia local Fou excavat entre el 1978 i el 1986 per Joan Maluquer de Motes

Economia agrícola i ramadera boví L’any 2016 es fusionà amb el municipi de Cerdedo per a formar el nou municipi d’Cerdedo-Cotobade