Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sant Llorenç del Munt

Conjunt de Sant Llorenç del Munt i el casal del priorat, molt modificat
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical situat en un extrem del terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona), vora el cim del puig de Sant Llorenç
(856 m), a l’inici de les Guilleries.
Reemplaçà l’antic castell de Sant Llorenç 882, que estenia la seva jurisdicció pels termes de Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Folgueroles i part del de Tavèrnoles Quan es desféu aquest primitiu terme, l’església de Sant Llorenç fou donada al monestir de Sant Marçal de Montseny 1067, perquè hi fundés un priorat benedictí Aquesta fundació no es dugué a terme i per això els seus senyors, els Meda i els Vilagelans, dotaren de nou l’església i la renovaren sota la direcció del sacerdot del lloc Ramon Pere 1125, que el 1152 ja s’intitulava prior i restaurador del Munt Des del 1161…
Sant Llorenç de Cerdans

Vista d’un sector de Sant Llorenç de Cerdans
© Fototeca.cat
Priorat
Nom donat al priorat canonical de Sant Llorenç del Munt
, de les Guilleries (Osona), per tenir unida la petita parròquia de Sant Cristòfol de Cerdans, del municipi d’Arbúcies (Selva), on residien els seus darrers priors.
Camp de les Lloses
Jaciment arqueològic
Jaciment iberoromà del terme municipal de Tona (Osona).
Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan s II aC La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial L’any 2006 s’inaugurà un centre d’interpretació del jaciment
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…