Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Empúries
Vista aèria d’Empúries. Vora la mar, la Neàpolis grega; més endins, la ciutat romana
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l’Escala (Alt Empordà).
Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…
Aoudaghost
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de la regió del Hodh Occidental (Mauritània), actualment conjunt arqueològic. Fou un important centre comercial de la ruta trans-sahariana.
Aghreijit
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic de la regió de Tagant (Mauritània), a l’erg d’Aoukâr.
Koumbi Saleh
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga capital de l’imperi de Ghana, a la regió del Hodh Occidental (Mauritània), actualment conjunt arqueològic. Fou un important centre comercial en temps medievals.
Chogha Zanbil
Chogha Zanbil
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic del període elamita, a l’ostān del Khūzestān (Iran), declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1979.
els Tolegassos
Jaciment arqueològic
Jaciment situat al terme municipal de Viladamat (Alt Empordà), a 5 km de la ciutat romana d’Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època.
La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas
Ṭaq-i Bustān
Jaciment arqueològic
Denominació moderna neopersa (‘cova del jardí’) d’una antiga localitat persa, prop de Kirmānšāh, en la qual, en època sassànida, hi havia un palau reial, un parc amb animals i uns treballs importants de canalització.
Se n'han conservat dues sales excavades a la roca, amb baixos relleus s II-VII que representen escenes de caça i de cort També hi ha inscripcions en pahlavi
Behistun
Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson