Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
El Cabecico del Tesoro
Jaciment arqueològic
Jaciment ibèric de Verdolay (Múrcia), on ha estat excavada una important necròpolis.
La majoria de les tombes corresponen a la segona etapa de la cultura ibèrica segles III-I aC, però aparegueren també escultures ibèriques de pedra de la primera fase, ara al Museo de Murcia
El Cigarralejo
Santuari
Jaciment arqueològic
Important jaciment arqueològic ibèric, prop de Mula (Múrcia), constituït per un santuari, del qual procedeixen prop de 200 escultures de pedra representant principalment cavalls, una necròpolis dels segles IV-III aC i un poblat, encara no excavat.
cova d’Altamira
Representació d’un bisó a les parets de la cova d’Altamira
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Cova
Cova situada prop de Santillana del Mar, Cantàbria. Forma part d’un dels conjunts més importants fins ara coneguts de pintures rupestres del Paleolític superior.
Descoberta el 1869, fou estudiada per primera vegada per Marcelino de Sautuola el 1879 provocà una gran discussió sobre l’autenticitat de les pintures, aleshores una novetat, i no fou unànimement acceptada fins vint anys després, arran de descobertes similars a França Els primers estudis de ressonància internacional foren fets aleshores per Émile Cartailhac i Henri Breuil El conjunt de pintures més destacat es troba al sostre de la galeria situada a uns 30 m a l’esquerra de l’entrada hi ha representacions d’animals quaternaris, bisons, cavalls, cérvols, senglars, etc, descrits de manera…
tresor d’Aliseda
Jaciment arqueològic
Conjunt de joies d’or, dels s. VII-VI aC, trobat per atzar al poble d’Aliseda (Extremadura), ara al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
D’estil fenici-xipriota, molts especialistes suposen que foren fabricades a Tartessos
Zalābīya
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic del muhāfaza de Dair az-Zaur (Síria).
Gabal Sais
Muntanya
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic del muhāfaza de Dimasq (Síria).
Los Millares
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a Santa Fe de Mondújar (Almeria).
Representa una cultura prehistòrica de la primera edat del bronze ibèrica i correspon al moment de la florida del megalitisme cultura d'Almeria Conté un gran poblat protegit per tres muralles, datat de vers el 2340 aC, i una gran necròpoli amb més de 100 tombes megalítiques, que consten d’una cambra circular coberta amb falsa cúpula i d’una galeria d’accés Altres centres importants d’aquesta cultura són Almizaraque, Llano de la Atalaya, Llano de Jautón i Mojácar Sembla que es formà a causa del comerç dels metalls, que la regió posseïa en abundor Resten peces de ceràmica incisa, feta a mà i…
Tall Qārah-Quzaq
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la vall superior de l’Eufrates (Síria), a una trentena de quilòmetres de la frontera turca.
Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri
Tall Ḫāmis
Jaciment arqueològic
Jaciment de l’edat del bronze i del ferro de la vall superior de l’Eufrates (Síria).
Ha estat excavat per l’Instituto Interuniversitario del Próximo Oriente Antiguo, a partir del 1992, sota la direcció de Gonzalo Matilla i amb el finançament de la Fundació Durán-Vallosera, dins la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin
Tall Halula
Jaciment arqueològic
Poblat neolític de la vall mitjana de l’Eufrates (Síria).
Ha estat excavat per la Misión Arqueológica Española, dirigida per Miquel Molist, en el marc de la campanya internacional de salvament dels jaciments de la zona de Jarābulus, amenaçats per la construcció del pantà de Tišrin El tall , de forma vagament circular 360 m × 300 m, ateny una alçària de 8 m La seva excavació ha permès de documentar habitacions de planta rectangular, amb forns, llars i sitges, així com obres comunals mur de terraplenament i conduccions d’aigua El material arqueològic que hom hi ha recuperat assenyala l’existència d’una fase antiga Neolític preceràmic, datada al VIIè…