Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Ghassul
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat al nord de la mar Morta i a l’est del Jordà.
Ha donat nom a una cultura calcolítica de Palestina del IV millenni aC el ghassulià , amb el qual són estretament relacionats el grup de Beer Sheva jaciments d’Abu Maṭar, Ṣafadi, el del desert de Judà ‘En-Gedi i el de la regió costanera Ḥederah
Chogha Zanbil
Chogha Zanbil
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic del període elamita, a l’ostān del Khūzestān (Iran), declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, el 1979.
Umm al-Gimal
Umm al-Gimal
jordan pickett (CC BY-NC 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat antiga
Ciutat antiga del liwās d’Al-Mafraq (Jordània), prop de la frontera amb Síria.
Petra
Petra Façana d’al-Khazneh (’el Tresor’)
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…
Ṭaq-i Bustān
Jaciment arqueològic
Denominació moderna neopersa (‘cova del jardí’) d’una antiga localitat persa, prop de Kirmānšāh, en la qual, en època sassànida, hi havia un palau reial, un parc amb animals i uns treballs importants de canalització.
Se n'han conservat dues sales excavades a la roca, amb baixos relleus s II-VII que representen escenes de caça i de cort També hi ha inscripcions en pahlavi
Behistun
Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
tūlūl al-Dhahab
Jaciment aqrqueològic de tūlūl al-Dhahab
Jochen Reinhard (CC BY-SA 3.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Nom de dues muntanyes de la vall del riu Zarqa, afluent de la vall del Jordà, 35 km al nord-oest d’Amman; a finals del segle XX s’hi descobriren restes arqueològiques.