Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Zalābīya
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic del muhāfaza de Dair az-Zaur (Síria).
Gabal Sais
Muntanya
Jaciment arqueològic
Lloc d’interès historicoarqueològic del muhāfaza de Dimasq (Síria).
Nämforsen
Jaciment arqueològic
Restes arqueològiques del län de Västernorrland (Suècia).
Kapellplats
Jaciment arqueològic
Restes arqueològiques del län de Norrbotten (Suècia).
Stavgard
Jaciment arqueològic
Restes arqueològiques vikingues a l’illa de Gotland (Suècia).
Habo
Jaciment arqueològic
Restes arqueològiques del län de Västra Götaland (Suècia).
El Cigarralejo
Santuari
Jaciment arqueològic
Important jaciment arqueològic ibèric, prop de Mula (Múrcia), constituït per un santuari, del qual procedeixen prop de 200 escultures de pedra representant principalment cavalls, una necròpolis dels segles IV-III aC i un poblat, encara no excavat.
Chiripà
Chiripà
boliviaesturismo.com
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic a la vora del llac Titicaca (Bolívia) on es desenvolupà una cultura (300 a 200 aC) que fou un possible precedent de la de Tiahuanaco.
Chichén Itzá
El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
Çatal Hüyük
Jaciment arqueològic
Jaciment neolític de la plana de Konya (Turquia), el més antic i important conegut fins ara del Neolític anatòlic.
Fou excavat per J Mellaart, de l’escola anglesa d’Ankara Els seus dotze nivells són datats d’entre el 6500 aC i el 5650 aC pel carboni 14 És una aglomeració de cases rectangulars, amb magatzems i sitges acostats les cases tenen l’entrada al sostre, amb escales de fusta hi ha finestres a la part més alta dels murs i, a l’interior, bancs d’obra recoberts amb algeps En les etapes preceràmiques hom hi troba vasos de fusta i de vímet i recipients de cuir Hom enterrava els morts dins les cases, després de la descarnació del cadàver a la intempèrie Hi ha igualment una gran quantitat de capelles de…