Resultats de la cerca

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes

S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga

Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona…

És una ciutat fortificada de l’edat del ferro, amb la típica ceràmica negra envernissada, d’on sortiren uns segells amb el nom de Vichhi i Vichigrama

El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar

Correspon al darrer període de l’arquitectura incaica 1460-1540 És feta amb grans blocs de pedra, perfectament tallats i escairats, i els seus alts murs són d’una sorprenent regularitat, sobretot tenint en compte que els inques desconeixien les eines de ferro i la roda Segons la llegenda, s’hi refugià Ollantay, heroi de la peça literària homònima

Establert en una península al llac del mateix nom, estava voltat per una muralla formada per dues palissades de fusta amb farciment intern de terra i pedra A l’interior hi havia una dotzena de carrers parallels coberts amb taulons de fusta i un centenar de cases, també de fusta La vida de l’assentament cobreix els ss VI i V aC Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental

S'hi establí entre la primera meitat del s VII i el començament del s VI aC Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d’un port Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular S'hi han reconegut installacions metallúrgiques destinades a l’obtenció de ferro i de plata Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon Torres

Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica

Ocupat entre el 850 aC i el 700 aC, és un dels pocs jaciments d’hàbitat ben coneguts d’aquest període de Grècia És situat damunt d’un esperó rocós de pendents abruptes, prop de la mar, i queda protegit per una muralla que tancava l’únic punt per on era accessible En les fases més antigues les cases, rectangulars, eren d’un sol recinte, però evolucionaren cap a models complexos, amb diversos recintes de funcions especialitzades disposats entorn d’un pati obert Hom ha suposat que podia ésser una colònia eubea