Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Copán
Columna maia a les ruïnes de Copán, a Hondures. Les seves escultures corresponen a l’època clàssica maia
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Ciutat arqueològica maia, al departament de Copán, Hondures, prop de la frontera amb Guatemala.
Les seves ruïnes corresponen a l’època clàssica de la cultura maia s IV-IX Tant els monuments arquitectònics places, temples, piràmides, observatoris astronòmics, jocs de pilota i terrasses com els escultòrics esteles, escala dels jaguars, altars amb relleus fan de Copán un dels conjunts maies més impressionants per la seva magnificència
Umm al-Gimal

Umm al-Gimal
jordan pickett (CC BY-NC 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat antiga
Ciutat antiga del liwās d’Al-Mafraq (Jordània), prop de la frontera amb Síria.
Balzi Rossi

Les coves de Balzi Rossi
Luca Galli (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Cova
Grup de coves situades entre el poble italià de Grimaldi (Ligúria) i la frontera francesa.
Ha proporcionat importants troballes prehistòriques del Paleolític mitjà i superior, amb enterraments d’homes de Cromanyó i estatuetes femenines d’esteatita
Tall Qārah-Quzaq
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la vall superior de l’Eufrates (Síria), a una trentena de quilòmetres de la frontera turca.
Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri
Abu Simbel

Els dos temples d’Abu Simbel: el gran (esquerra) i el petit
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de les aigües…