Resultats de la cerca

L’any 1960 s’habilità un petit magatzem municipal per al material arqueològic i el 1972, amb la collaboració de la Diputació de València, s’inaugurà oficialment el Museu Arqueològic de Gandia Per diverses circumstàncies, el museu fou tancat al públic l’any 1987 Des d’aleshores s’hi dugueren a terme treballs d’investigació, documentació i restauració dels fons del museu L’any 2003 s’inaugurà la primera fase del nou museu totalment remodelat, conegut ara per l’acrònim Maga, que està situat a l’antic edifici de l’Hospital de Sant Marc

Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra construïda a escala…

La ciutat florí als segles VII i VIII hi ha monuments datats des del 680 fins al 810, per tant, durant l’època clàssica Les escultures, esteles i plaques amb relleus, fetes en pedra calcària, trobades en aquesta ciutat, són de les millors i més perfectes de l’art maia Mantingué una forta rivalitat amb la ciutat de Yaxchilán , situada uns 40 km riu avall

Fou un centre cultural molt important del període urbanístic 1000-1440, fins que fou conquerit pels inques això no obstant, i a causa del renom del seu gran temple-piràmide, els pelegrinatges a Pachacamac continuaren sota els inques

Ocupa una superfície de 48788 m 2  que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe, la cova de Matías Pallarès, la cova del Paranò i la cova d’en Jaume Forcada El març del…

Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels…

Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita Els seus monuments van de la dinastia I 3100-2890 aC al període grecoromà 323 aC-395 dC Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món Amb una superfície d’uns 12 km 2 , conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I onze piràmides, dues de la III l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet, més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn , de classificació difícil, tres de la V les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera vegada amb…

Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics  pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…