Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita. Els seus monuments van de la dinastia I (3100-2890 aC) al període grecoromà (323 aC-395 dC). Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món.
Amb una superfície d’uns 12 km2, conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I; onze piràmides, dues de la III (l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet), més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn, de classificació difícil, tres de la V (les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera vegada amb els texts de les piràmides), quatre de la VI (les de Testi, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II), una de la VIII (la d’Ibi) i una altra de la XIII (la de Khendjer).
Entrada al temple funerari
© JoMV
També conté cent seixanta mastabes, quaranta de la dinastia IV, setanta de la V (com les de Nebet, muller del faraó Unas; Idut, famosa per les seves escenes nàutiques; Ti, arquitecte del faraó, la més famosa de totes per l’excel·lència dels seus relleus) i cinquanta de la VI (entre les quals les de Mereruka, amb trenta-dues cambres; Ankhmakhor, anomenada “mastaba dels metges” per les representacions quirúrgiques que la decoren, etc.); un cementiri del Regne Mitjà i un altre de les dinasties XVIII-XX i, a l’últim, dues necròpolis dels animals, una d’elles un serapeu i l’altra descoberta per l’arqueòleg britànic Walter Bryan Emery, que consta de quatre catacumbes (la dels ibis, animal sagrat de Thot; la dels babuïns, representació viva de la mateixa divinitat; la dels falcons, animal d’Horus, i la de les vaques, animal d’Isis).