Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Lepenski Vir
Jaciment arqueològic
Assentament mesolític i neolític prop de Donji Milanovac (Sèrbia).
Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha
Eketorp
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro i medieval de l’illa d’Öland (Suècia).
És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
La Tène
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la part oriental del llac de Neuchâtel, Suïssa.
Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici
cultura de Windmill-Hill
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural neolítica i eneolítica d’Anglaterra, que rep el nom d’un jaciment situat prop d’Avebury.
Sembla que té l’origen en la cultura renana de Michaelsberg i la francesa de Chassey, cap al final del tercer millenni aC, arriba fins al bronze ple anglès 1500-1300 aC i té contactes amb els grups portadors del megalitisme i del vas campaniforme En la primera fase es caracteritza pels seus recintes, organitzats a la part alta de puigs, per a guardar-hi el bestiar i com a defensa, amb fosses concèntriques, terraplens i nombrosos passos, localitzats al S d’Anglaterra, amb límit septentrional al curs mitjà del Tàmesi En la segona fase, caracteritzada per sepultures sota grans túmuls allargats…
Bisauli
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de l’Índia, del districte de Badāyūn (Uttar Pradesh), estudiat per Lal i on aparegué l’anomenada ceràmica de Bisauli,
de l’edat del bronze, la qual es caracteritza pel seu vernís vermell, amb decoració negra.
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…