Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Copán
Columna maia a les ruïnes de Copán, a Hondures. Les seves escultures corresponen a l’època clàssica maia
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Ciutat arqueològica maia, al departament de Copán, Hondures, prop de la frontera amb Guatemala.
Les seves ruïnes corresponen a l’època clàssica de la cultura maia s IV-IX Tant els monuments arquitectònics places, temples, piràmides, observatoris astronòmics, jocs de pilota i terrasses com els escultòrics esteles, escala dels jaguars, altars amb relleus fan de Copán un dels conjunts maies més impressionants per la seva magnificència
El Cabecico del Tesoro
Jaciment arqueològic
Jaciment ibèric de Verdolay (Múrcia), on ha estat excavada una important necròpolis.
La majoria de les tombes corresponen a la segona etapa de la cultura ibèrica segles III-I aC, però aparegueren també escultures ibèriques de pedra de la primera fase, ara al Museo de Murcia
bòbila Madurell
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Neolític, l’edat del bronze i la primera edat del ferro al terme municipal de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).
S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga
Can Roqueta
Jaciment arqueològic
Assentament i necròpolis de l’edat del bronze i primera edat del ferro del terme municipal de Sabadell (Vallès Occidental).
Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpolis d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1200 tombes
Capocorb Vell
Jaciment arqueològic
Poblat prehistòric
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions
la Fonollera
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’aire lliure, que presenta quatre fases d’ocupació humana.
A la primera correspon una petita agrupació de cases de l’edat del bronze La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l’edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles Les dues darreres fases d’ocupació corresponen a l’època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l’entorn els oferia Foren caçadors, pescadors, recollectors de molluscs i…
conjunt escultòric de Porcuna
Jaciment arqueològic
Troballa realitzada en el jaciment arqueològic del Cerrillo Blanco, al terme municipal de Porcuna (Jaén), consistent en nombroses peces d’escultura que corresponen a una sèrie de monuments funeraris ibèrics.
Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén
Meroe

Les piràmides de Meroe
Retlaw Snellac Photography (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, a la vora oriental del Nil i uns 210 km al nord de Kharṭūm.
Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC Fou la capital del regne de Kuš , tot i que n’és controvertit el període per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada ~750 aC-~350 dC per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata ~590 aC-430 aC i posteriorment n’esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar ~300 aC-350 dC Hi ha restes d’una zona emmurallada possiblement la ciutat reial, amb uns banys i diversos temples petits A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran…
ciutat ibèrica d’Ullastret

Vista aèria de la ciutat ibèrica d’Ullastret
Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt de jaciments arqueològics preromans ibèrics, situats en tres emplaçaments del municipi d’Ullastret (Baix Empordà).
Els tres emplaçaments coneguts són, per ordre d’importància i la cronologia de la descoberta, el turons del puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el puig de Serra Els dos primers corresponen a ciutats i el tercer a una necròpolis El jaciment del puig de Sant Andreu fou descobert el 1934, i fou excavat sistemàticament des del 1947, sota la direcció de Lluís Pericot, primer, de Miquel Oliva fins a la seva mort 1974 i, posteriorment, per Maria Aurora Martín, de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Joan Maluquer de Motes, entre molts altres El 1961, la…
l’Esquerda

Vista general de l’Esquerda
© Osona Turisme
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat en una península formada per un dels meandres del Ter al seu pas per Roda de Ter (Osona).
Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori…