Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
illeta dels Banyets

Illeta dels Banyets
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Jaciment arqueològic
Illot de la costa de l’Alacantí, pertanyent al terme municipal del Campello, al nord del barri del Carrer del Mar.
És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943 Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima L’hàbitat, de poc més de 4000 m 2 , es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació…
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
Plansallosa
Jaciment arqueològic
Assentament neolític del terme municipal de Tortellà (Garrotxa).
És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic
bòbila Madurell
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del Neolític, l’edat del bronze i la primera edat del ferro al terme municipal de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).
S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga
castellet de Bernabé
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Llíria (Camp de Túria).
És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici
Tall Qārah-Quzaq
Jaciment arqueològic
Jaciment situat a la vall superior de l’Eufrates (Síria), a una trentena de quilòmetres de la frontera turca.
Ha estat excavat entre el 1989 i el 1994 per Gregorio del Olmo, en el si de la missió de la Universitat de Barcelona a Síria, a la zona de salvament afectada per la presa de Tišrin Es tracta d’un poblat i una necròpoli de l’edat del bronze antic i mitjà, que inicià la seva ocupació vers el 2900 aC Hom hi ha documentat un dels temples construït amb antes més antic de Síria A l’època romanobizantina s’hi bastí un assentament i a l’època islàmica l’indret fou emprat com a cementiri
jaciment del Mas Castellar
Jaciment arqueològic
Assentament ibèric del terme municipal de Pontós (Alt Empordà).
És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10000 m 2 , que protegia un extens camp de sitges Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural uns 2000 m 2 de traçat regular La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament A més, s’hi ha documentat un taller metallúrgic i una capella dotada d’un altar Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment, però no fou…
Karnak

Entrada del temple de Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…