Resultats de la cerca

Situat al turó de Burriac per a controlar millor la plana litoral circumdant, té una superfície de 10 ha i està totalment envoltat per una muralla reforçada amb torres de planta quadrangular És un dels més grans de Catalunya i fou habitat pels laietans entre els segles VI i I aC i, en fundar-se la ciutat romana d’Iluro Mataró, patí un procés de despoblament Alguns autors identifiquen aquest jaciment amb l’antiga Ilduro dels laietans Les restes arqueològiques foren descobertes l’any 1915 i han estat objecte de diverses campanyes d’excavació dutes a terme pel Museu Comarcal del…

L’assentament, de més de 5 km 2 , és situat en un lloc estratègic, al turó de Montbarbat i molt proper al mar És completament envoltat d’una muralla d’uns 370 m de perímetre amb dues torres de defensa La seva època d’esplendor foren els s IV i III aC, moment en què patí un procés d’abandonament Les excavacions arqueològiques s’iniciaren el 1978 sota la direcció de Maria del Vilar Vilà i Bota, l’equip de la qual ha continuat els treballs

Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien el poblat L’…

El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom hi dugué a…

Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment Aspecte del poblat ibèric dels Vilars © CIC-Moià Datada els anys…

El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat

És un nucli de petites dimensions uns 1 000 m 2 situat en un turó a la falda de la serra Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons S'hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la mòlta, el premsat, la cuina i la metallúrgia El conjunt s’ha interpretat com la residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del s III aC

Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons

És situat al cim del pujol d’en Figueres 297 m, enfront del castell de Subirats Els primers estudis indiquen que aquest poblat, que podria ocupar entre 1 ha i 2 ha d’extensió, fou habitat des del segle VI fins a l’inici del segle II aC La troballa més destacada tingué lloc el 2019 quan fou descoberta una muralla de 2 m d’alçària molt ben conservada que avalaria la hipòtesi que aquest poblat podria ser una fortificació o oppidum iber que actuaria com a punt estratègic de control del territori i del comerç, ja que des d’aquesta posició es pot veure la vall de l’Anoia i l’antiga Via Augusta Al…

És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10000 m 2 , que protegia un extens camp de sitges Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural uns 2000 m 2 de traçat regular La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament A més, s’hi ha documentat un taller metallúrgic i una capella dotada d’un altar Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment, però no fou fins el 1990…