Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Sacsahuamán
Jaciment arqueològic
Fortalesa inca (~s XV) situada al N de Cusco, Perú.
Construïda amb grans blocs de pedra sobreposats sense morter, té una llargada de 365 m i una alçada de 18 m Plaça forta, era refugi de la cort i dels sacerdots en cas d’invasions Als afores, hom hi troba restes d’habitatges on arribava l’aigua per canals en part subterranis
coves del Toll

Aspecte interior de les coves del Toll (Moià)
© C.I.C. - Moià
Jaciment arqueològic
Cavitat natural del municipi de Moià (Moianès), en la qual es troba un jaciment arqueològic.
Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1100 m, tan sols visitable parcialment Fou habitada des del Paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren emprades com a necròpolis Al Museu de Moià hi ha una reproducció de la cova i es conserven les restes arqueòlogiques trobades
son Ferrandell
Talaiot
Jaciment arqueològic
Emplaçament pretalaiòtic del municipi de Valldemossa (Mallorca) amb ceràmica campaniforme abundant.
Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3 600 m 2 , on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada Fora del recinte també es construïren cabanes i una cisterna La vida del poblat s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC És el primer poblat pretalaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca W Waldren en fou el descobridor i l’excavador Les excavacions foren iniciades el 1979
Uxmal

Casa del Governador d’Uxmal
Jahmarcos (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat maia, al NW de la península de Yucatán (Mèxic).
Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’anomenada Casa del…
cap Súnion

El temple de Posidó, al cap Súnion
Tilemahos Efthimiadis (CC BY-SA 2.0)
Cap
Jaciment arqueològic
Promontori de l’Àtica, conegut per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó.
Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un…
poblat ibèric de Puig Castellar

Vista aèria del poblat ibèric de Puig Castellar
© Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment laietà al cim del turó de puig Castellar o del Pollo a la Serralada Litoral, a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).
Hom creu que fou fundat entre els segles V-IV aC i que perdurà fins a l’inici del segle II aC De forma ellíptica, el recinte fa 100 m de llargada per 50 m d’amplada i sembla que arribà a acollir unes quaranta cases, dada que permet calcular una població d’unes 200 persones Hi destaca la conservació de dos panys de muralla en força bon estat S’hi distingueixen dos tipus d’espais habitatges i altres vinculats a les funcions productives del poblat Al voltant del Puig Castellar, a la zona plana, hi havia almenys dos assentaments dedicats principalment a l’agricultura i que depenien…
Karnak

Entrada del temple de Karnak
JoMV (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Complex arquitectònic bastit a Tebes (actual Luxor) en honor de la tríada tebana (Amon-Ra, Mut, la seva dona, i Khonsu, llur fill).
Segons les fonts, els seus orígens semblen datar del Primer Període Intermedi Del Regne Mitjà han estat trobats alguns elements arquitectònics d’acord amb els quals el temple d’Amon hauria tingut tres sales Les aportacions del Segon Període Intermedi semblen haver-se limitat, en canvi, a proveir-lo de material de culte Fou a partir del Regne Nou, i més concretament de la dinastia XVIII, que Karnak esdevingué el santuari més important d’Egipte a causa del pes polític i religiós d’Amon Des d’aleshores fins a l’època romana, cada sobirà hi féu la seva aportació Tal com avui es conserva, apareix…
Olèrdola

Aspecte de la muralla romana d’Olèrdola
© Dep. Cultura / Generalitat de Catalunya
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i castell del municipi d’Olèrdola (Alt Penedès), situada dalt d’un turó (358 m alt.) del massís de Garraf, al sector S del terme.
Les troballes arqueològiques revelen que l’indret era habitat ja a l’època neolítica i a l’edat del bronze Fou fortificat al moment de la conquesta romana del país, En resta una muralla romana construïda a principis del segle I aC, refeta al segle X, mesura 150 metres de llargada i 2 metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats També s’hi troben nombroses sitges, cisternes i fons de cabanes d’època iberoromana la base del castell és de parament romà Abandonat durant la pau romana Olèrdola ha estat poblada en temps difícils per la seva posició estratègica i…