Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
vall de Côa
Jaciment arqueològic
Jaciment d’art rupestre paleolític del NE de Portugal.
Gravat d’un cavall de la vall de Côa Porto Convention and Visitors Bureau CC BY-NC-ND 20 Descobert el 1994, es tracta d’un important jaciment a l’aire lliure, amb una extensió de 17 km 2 , 194 roques gravades i més de 2000 figures Els gravats estan situats en parets rocoses verticals d’esquist de la vall del riu Côa i els seus afluents Les representacions són sobretot de cavalls, toros i cabres, i hi ha alguna figura antropomorfa
Sambor Prei Kuk

Sambor Prei Kuk
Travolution360 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al khêt de Kâmpóng Thum (Cambodja).
Paharpur

Somapura Mahavira
gordontour (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Jaciment arqueològic
Budisme
Conjunt arqueològic, on s’alcen les restes del Somapura Mahavira, antic temple budista, un dels més importants al sud de l’Himàlaia, al NW de Bangladesh. El 1985 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Bonampak

Bonampak
Steve Silverman (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia de l’estat de Chiapas, Mèxic, que tingué la seva millor època a la fi del segle VIII dC.
L’any 1946 hom hi descobrí unes pintures murals de tipus realista de colorit viu, interessants, a part llur valor estètic, per al coneixement de la vida del poble maia
Behistun

Inscripcions de Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
Karanovo

Karanovo
MOM Éditions, 2016 (CC BY-NC-ND 4.0)
Jaciment arqueològic
Assentament neolític i de l’edat del bronze de Bulgària.
Es troba en un gran tall que tingué dotze períodes d’ocupació, des del final del II millenni aC fins al segle VI aC Les cases són fetes de terra amb una estructura de canyes i permeten observar una evolució des de models simples de planta quadrada a tipus més grans, de planta rectangular amb pòrtic d’entrada i, en alguns casos, pintades
ciutadella ibèrica de Calafell

Ciutadella ibèrica de Calafell
calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic situat al municipi de Calafell (Baix Penedès).
Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el…
Xochicalco

Xochicalco
Christian Ramiro González Verón (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat nàhuatl de l’estat de Morelos (Mèxic), situada a uns 30 km de la ciutat de Cuernavaca.
Pertany al període clàssic de la cultura de Teotihuacán ~500, bé que posteriorment acollí altres pobles zapoteques, maies, etc, i arran de la destrucció de Teotihuacán 800, n'acollí els fugitius Les construccions conservades palesen una barreja d’estils i d’influències el vestigi més important és el temple dedicat al déu Quetzalcoatl, a la part més alta de les ruïnes
illeta dels Banyets

Illeta dels Banyets
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Jaciment arqueològic
Illot de la costa de l’Alacantí, pertanyent al terme municipal del Campello, al nord del barri del Carrer del Mar.
És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943 Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima L’hàbitat, de poc més de 4000 m 2 , es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la…
Derinkuyu

Interior d’una galeria de Derinkuyu
jyl4032 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat subterrània més gran i famosa de la Capadòcia, Turquia, situada als afores de la ciutat de Derinkuyu.
Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…