Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Tenayuca
Rafael Saldaña (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat asteca de Mèxic, situada 10 km al NE de la capital.
Les excavacions han posat al descobert un primitiu nucli txitximeca segles XIII-XV, amb superposicions asteques 1450-1520 El principal monument és la piràmide, coronada possiblement per dos santuaris, amb una doble escalinata
Palenque
© Corel - Claire Rydell
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Important ciutat maia, del període clàssic (600 a 900 dC), situada a la vall del riu Usumacinta, a l’estat mexicà de Chiapas.
Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies
Abū Roaš
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 8 km al N de Gizeh.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, conté restes de tres piràmides dues de pedra, la més important de les quals és la de Radjedef, successor de Kheops prop d’ella han estat trobades les tombes dels seus funcionaris, i una de tova 145 m d’alçada originalment
piràmides dels Moche
Bruno Girin (CC BY-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de la costa N del Perú, prop de Trujillo, al districte Moche; considerat un santuari moche, fou la capital de la cultura mochica des del segle I aC fins al segle IX dC.
Teotihuacán
Anyul Rivas (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’estat de Mèxic, situada 48 km al NE de la capital de l’estat.
Important centre religiós del 250 aC al 650 dC, fou la metròpolis de la cultura prehispànica a Mèxic Meravella arquitectònica i urbanística, hom hi pot contemplar grans monuments tot al llarg de l’avinguda dels Morts les piràmides del Sol i de la Lluna, el temple de Quetzalcóatl i el palau de Quetzalpalalóatl, voltats per les residències dels sacerdots més als afores, hi havia les cases dels comerciants i artesans
Sakkara
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat uns 30 km al SW del Caire.
Era un dels cinc sectors de la necròpoli memfita Els seus monuments van de la dinastia I 3100-2890 aC al període grecoromà 323 aC-395 dC Això en fa el jaciment arqueològic més gran i ric de tots els faraònics i un dels més importants del món Amb una superfície d’uns 12 km 2 , conté les mastabes de sis faraons de la dinastia I onze piràmides, dues de la III l’esglaonada de Djoser I i la de Sekhemkhet, més la tomba del faraó Shepseskaf de la IV, l’anomenada mastabat al-farawn , de classificació difícil, tres de la V les d’Userkaf, Djedkare Isesi i Unas, decorada aquesta per primera vegada amb…
Pachacamac
© X. Pintanel
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic del Perú, a la vall del riu Lurín, a la regió costanera central d’aquest país.
Fou un centre cultural molt important del període urbanístic 1000-1440, fins que fou conquerit pels inques això no obstant, i a causa del renom del seu gran temple-piràmide, els pelegrinatges a Pachacamac continuaren sota els inques
Cuicuilco
TravelingOtter (CC BY-SA 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Centre arqueològic, al sud de Mèxic DF, on hi ha actualment la ciutat universitària.
Té un dels monuments més antics de la vall de Mèxic, una falsa piràmide de basament circular, de 135 m de diàmetre, feta d’una barreja de fang i pedres, al voltant de la qual han estat trobades diverses sepultures Correspon a la cultura arcaica uns 600 anys aC La ciutat fou sepultada per la lava del volcà Xitle
Meroe
Retlaw Snellac Photography (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, a la vora oriental del Nil i uns 210 km al nord de Kharṭūm.
Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC Fou la capital del regne de Kuš , tot i que n’és controvertit el període per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada ~750 aC-~350 dC per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata ~590 aC-430 aC i posteriorment n’esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar ~300 aC-350 dC Hi ha restes d’una zona emmurallada possiblement la ciutat reial, amb uns banys i diversos temples petits A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran temple d’…
Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…