Resultats de la cerca

Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític  a l’ edat del bronze  3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…

És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…

Fou fundada per Tuthmosis III al segle XV aC prop de Ǧabal Barka, la “muntanya pura o santa” dels texts faraònics Bé que mai no fou seu de l’administració egípcia a l’Alta Núbia, Napata, que constituïa en certa manera el límit sud de les seves possessions a la regió, gaudí sempre d’un prestigi pel fet de ser el centre de culte del déu Amon més important de Núbia Conservà aquesta condició durant el període del regne de Kuš ~750 aC-~350 dC, època en què fou, segurament, la capital durant un quant temps i, en qualsevol cas, lloc obligat de l’entronització dels reis A partir,…

Els nivells més antics, datats al VII millenni aC, han revelat la presència d’un gran assentament uns 3000 m 2 ja sedentari de caçadors i pescadors que habitaven en un centenar de cases trapezoidals i produïen una curiosa escultura modelada en marès Posteriorment hi ha una fase plenament neolítica, del VI millenni aC, que es caracteritza pel coneixement de l’agricultura i la ceràmica, i per la presència de cases quadrades o rectangulars de tàpia que ocupen una superfície de 5,5 ha

Consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elaborat sistema d’evacuació de les aigües pluvials Fou ocupat durant un període de temps relativament curt 250/240-215/210 aC per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per EPons

Antic centre monàstic budista, conserva vestigis de santuaris amb restes de frescs i escultures d’estil grecobúdic ss IV-II aC

Establert en una península al llac del mateix nom, estava voltat per una muralla formada per dues palissades de fusta amb farciment intern de terra i pedra A l’interior hi havia una dotzena de carrers parallels coberts amb taulons de fusta i un centenar de cases, també de fusta La vida de l’assentament cobreix els ss VI i V aC Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental

És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat

Les seves ruïnes corresponen a l’època clàssica de la cultura maia s IV-IX Tant els monuments arquitectònics places, temples, piràmides, observatoris astronòmics, jocs de pilota i terrasses com els escultòrics esteles, escala dels jaguars, altars amb relleus fan de Copán un dels conjunts maies més impressionants per la seva magnificència