Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Abu Simbel
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren salvats 1963-66 de…
Monte Albán
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de Mèxic, a l’estat d’Oaxaca.
Fundada pels zapoteques, a més de 1500 m sobre el nivell de la mar, les seves ruïnes palesen que fou conquerida o ocupada successivament pels mixteques i els asteques Al cim d’un turó es conserven les ruïnes d’un conjunt monumental amb temples i palaus
Faras
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic de Núbia, actual Bahr al-Gazāl.
Una expedició arqueològica polonesa, enviada per la UNESCO durant la campanya de salvament dels monuments de Núbia 1961-66, hi descobrí restes de temples construïts per Tutmès III i Ramsès II i d’alguns hipogeus i mastabes, i una església copta, decorada amb pintures d’influència bizantina
Sānchī
Travelling Slacker (CC BY 2.0)
Jaciment arqueològic
Extensa zona arqueològica de l’estat de Madhya Pradesh, Índia, 40 km al NE de la ciutat de Bhopāl, que comprèn mil anys d’art budista.
S’hi conserven les restes de les ciutats de Besnagar i Jarespur, dels convents de Bhodspur i Andher, i els temples excavats en la roca d’Udghiri, però la fama del lloc ve de tres stupa dels segles II i I aC El 1918 hi hagué una important restauració
Palenque
© Corel - Claire Rydell
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Important ciutat maia, del període clàssic (600 a 900 dC), situada a la vall del riu Usumacinta, a l’estat mexicà de Chiapas.
Es compon de nombrosos temples-piràmide del Sol, de la Creu, de la Creu Foliada, de les Inscripcions, un gran palau, amb una torre per a observacions astronòmiques, un joc de pilota, un aqüeducte, etc Tots els edificis estan coberts dels més perfectes relleus sobre estuc fets pels maies
Copán
© Corel Professional Photos
Jaciment arqueològic
Ciutat arqueològica maia, al departament de Copán, Hondures, prop de la frontera amb Guatemala.
Les seves ruïnes corresponen a l’època clàssica de la cultura maia s IV-IX Tant els monuments arquitectònics places, temples, piràmides, observatoris astronòmics, jocs de pilota i terrasses com els escultòrics esteles, escala dels jaguars, altars amb relleus fan de Copán un dels conjunts maies més impressionants per la seva magnificència
Mnajdra
Jaciment arqueològic
Santuari megalític de Malta.
El conjunt és format per tres temples agrupats entorn d’un espai obert semicircular, un dels quals, al NE, és format per una sola cambra trifoliada, mentre que els altres, més tardans, es componen de dues cambres successives La seva construcció es data entre el 2800 aC i poc després del 2400 aC
Yaxchilán
http://www.roh.com.mx (CC BY-NC-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Lloc arqueològic a la riba del riu Usemacinta, al municipi d’Ocosingo (Chiapas, Mèxic), fronterer amb Guatemala.
Fou un antic centre urbà maia Les excavacions han descobert uns 120 edificis de diferents tipus i funcions, dels quals es poden visitar una cinquantena Hi destaquen quatre temples dels segles VII-VIII, amb escultures notables, més de trenta esteles i una seixantena de llindes El lloc també és conegut per la traducció castellana del topònim Piedras Verdes Tingué una llarga rivalitat amb la ciutat de Piedras Negras , situada 40 km riu amunt
Caral
© Proyecto Especial Arqueol. Caral-Supe
Jaciment arqueològic
Ciutat neolítica situada prop de la ciutat moderna de Caral, al Perú.
És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat
Boǧazköy
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Nom turc del jaciment arqueològic que correspon a les ruïnes de Hatti, capital de l’imperi hitita, situada a ponent del gran meandre del riu Halis, a la plana d’Anatòlia (prop de la ciutat de Yozgab), coneguda com a jaciment per les seves muralles des del començament del s XIX.
Les excavacions foren començades el 1906 per Hugo Winckler, encarregat per la Societat Alemanya per a l’Orient Les excavacions, ultra les muralles, proporcionaren temples, palaus i l’evidència d’una gran ciutat, una massa de més de 10000 tauletes, en llur majoria inscrites en jeroglífics hitites desconeguts aleshores, i algunes en cuneïforme accadi, que es pogueren desxifrar i permeteren de donar el nom de la ciutat i la seva categoria de capital dels hitites Havia estat fundada cap al 1500 aC per Hatussil I