Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Emili Solé Brufau
Natació
Pioner de la natació catalana.
Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926
Josefina Torrens Illas
Natació
Pionera de la natació catalana.
El 1928 participà en la fundació del Club Femení i d’Esports, on fou entrenadora de natació i gimnàstica, i presidenta 1933-36 Tanmateix, aquell any fou acceptada com a sòcia del Club Natació Barcelona, on desenvolupà totes les seves activitats esportives Fou campiona de Catalunya dels 400 m lliure 1930, relleus 4 × 50 m 1927, 1928, 1930, 3 × 100 m 1932 i 4 × 100 m lliure, i guanyà la Travessia del Port de Barcelona 1932 També fou recordista catalana i estatal de 300 m, 400 m i 500 m lliure 1930 i de 4 × 100 m lliure 1928-31 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…
natació artística
Natació
Esport aquàtic que consisteix a executar un conjunt de figures i moviments en una piscina harmonitzats amb música.
Els exercicis poden ser individuals solo, per parelles duo o duet i per equips d’entre quatre i vuit nedadores També hi ha la categoria de combo o combinat lliure, prova per equips que inclou exercicis individuals La competició té lloc en una piscina de 12 m 2 , de com a mínim 30 m de llarg i 20 d’ample, amb una profunditat de 3 m al centre Els origens de la natació artística es troben en el ballet aquàtic i en la natació ornamental i científica que es practicava al final del segle XIX i l’inici del XX Inicialment reservada a homes, era una forma de natació artística en què s’interpretaven…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…