Resultats de la cerca

Les més corrents són les que tenen lloc en canals, rius, ports i llacs

El relleu té lloc quan un nedador, acabada la seva fracció, toca, amb una mà o amb totes dues, la paret de la piscina Les proves de relleu masculines reconegudes són estil lliure 4×100 m i 4×200 m Les femenines són estil lliure 4×100 m Hi ha, a més, la prova de relleus 4×100 m estils en ambdues modalitats, masculina i femenina En aquesta prova les quatre fraccions, cadascuna de 100 m, són recorregudes en diferents estils la primera d’esquena, la segona en braça, la tercera en papallona i la quarta en estil lliure

Forma part del programa olímpic, en categoria masculina i femenina

Com a competició consisteix a fer un recorregut, en una estona com més petita millor, entre dos punts dins aigües obertes o bé d’una distància determinada dins una piscina, utilitzant els quatre estils reconeguts oficialment crol o lliure, esquena, braça i papallona El crol és el més ràpid i el més natural, pel fet de collocar el cos completament horitzontal sobre l’aigua L’esquena és similar al crol, però a l’inrevés el nedador se situa d’esquena a l’aigua L’estil braça és el més antic i el més formatiu, gràcies a la respiració I el papallona és una barreja de crol i de braça El nedador té…

El programa olímpic masculí i femení inclou el salt de trampolí i el salt de palanca , efectuats des d’un trampolí elàstic situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua de la piscina Els de palanca fixa són fets des d’una superfície rígida collocada a 5,75 i 10 metres d’alçada Els diversos salts reconeguts i homologats per la Federació Internacional són puntuats d’acord amb uns barems tenint en compte la dificultat el coeficient va des d’1,1 a 2,9 i l’execució bellesa, estil, entrada en l’aigua, etc

Actualment és sinònim de l’estil crol

Fou la revelació dels Jocs del Commonwealth del 1997, en els quals guanyà els 1 500 m lliures, distància en la qual ha mantingut un domini absolut, com demostrà als Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i en el campionat del món de Fukuoka del 2001, on baté el rècord del món amb un temps de 143456 m D’altra banda, en els campionats del món de Brisbane 1999 baté el rècord del món dels 200 m lliures 14667 Als campionats del món de natació de Montreal, aconseguí medalles d’or en 1500, 400 i 800 m lliures, i en aquesta especialitat establí un nou rècord 73865, a més d’una d’argent 200 m i…

Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent

Competí per primera vegada a 14 anys, als Jocs del Pacífic de Fukuoka Japó del 1997, formant part de l’equip australià Guanyà dues medalles d’or en 400 m lliures i 4 x 200 als campionats del món del 1998 de Perth, vuit als campionats del món de Fukuoka del 2001 4 x 100 lliures relleus, 4 x 200 lliures relleus, 4 x 100 combinant relleus, 800 m lliures, 400 m lliures i 200 m lliures, i tres als de Barcelona del 2003 400 m lliures, 200 m lliures, 4 x 200 m lliures relleusAls Jocs Olímpics de Sydney del 2000, guanyà tres medalles d’or 4 x 100, 4 x 200 i 400 m lliures i una d’argent 200 m lliures…